Entre setembre de 1835 i gener 1836  l’Estat va tancar els convents i també va prohibir la vida en comú. A tot Espanya es van tancar 138 convents.
Les missions a Filipines que els agustins havien començat a l’any  1.565 van salvar a l‘ordre de la seva extinció, doncs, complint l’ordre de no tenir convents a Espanya, van passar a dependre del Ministerio de Ultramar, doncs per raons politiques a Espanya li interessava ser present a les Filipines.
Hi ha algunes noticies de 1853 de que els sacerdots que havien sigut expulsats i expropiat el seu convent del carrer Hospital de Barcelona, seguien d’alguna manera actuant a Barcelona a la “Confraternidad de la Virgen de la Consolación”.
Al començament el viatge a Filipines es  feia en embarcacions de vela, sortint de Cadis, passant pel cap de Buena Esperanza , voltant tota Àfrica, en un viatge que durava 4 mesos.
Amb la inauguració del Canal de Suez (1869) el viatge quedava reduït a 1 mes. Sortida de Barcelona en tren fins a Marsella, d’allà en vaixell a Suez i fent transbord a altre vaixell fins el port de Manila. I més tard ja es sortia directament en vaixell des de Barcelona.
La compra de la casa a la Travessera de Dalt de Gràcia (Barcelona) tenia dues clares funcions ; la primera com a “cap de pont” pels agustins que anaven a Filipines, doncs aquí era on s’embarcaven amb destinació a Manila.  La segona, per a ser lloc de curació dels que tornaven malalts des de Manila. Era doncs hospedería i enfermería, i no un convent de vida monàstica, ni un col.legi.  
En els decrets oficials de 1868 queda clar que només poden tenir cases a Espanya amb la única finalitat de formar missioners, que sota cap concepte podien quedar-se a Espanya. Quan eren novicis feien un jurament d’anar a missions i quan eren acceptats eren monjos d’un  monestir de Filipines, de manera que si venien a Espanya era de pas. El col.legi que tenien a Valladolid podia funcionar per fer els estudis abans d’anar-se’n a missions.
Amb la restauració de la monarquia 1875 es va acabr la prohibició de convents i a 1876 els agustins obren un convent a Calella, i a 1885 es van fer càrrec del Monasterio del Escorial.
A l’any 1898 la pèrdua de les colònies espanyoles i les missions de filipines fa que molts missioners tornin a Espanya, encara que la majoria tornen a sortir amb destinació al Brasil i Colòmbia.

 La casa de la Travessera de Dalt. Gràcia.


Dades seleccionades del llibre:
“Catalogo bio-bibliografico de los religiosos agustinos de la provincia del santísimo nombre de Jesús de las Islas Filipinas desde su fundación hasta nuestros días” de Elviro J. Perez, publicat a Manila l’any  1901.


Així explica la compra de la casa de Gràcia el agustí P. Elviro J. Perez:


“Interesados en aquel entonces en adquirir una casa que reuniese las mejores condiciones higiénicas para estancia de los misioneros que, victimas del ardoroso clima, se veían precisados a regresar a la madre patria en busca de la salud perdida, se comisionó al P. Magaz  quién al cabo de dos años habilitó la actual casa-hospedería de Gracia en Barcelona.”


Agustins que van morir a Gràcia.
1884 Fr. Eduardo Vazquez
20.3.1885 Fr. Daniel Fernandez ,
2.4.1886 Fr. Leandro Collado
25.11.1886 Fr. Manuel Carmona ,
7.5.1887 Fr. Andres Ruiz ,
5.1.1886 Fr. Magin Perez
4.1.1891 Fr. Agapito Aparicio
1893 Fr. Marcelino Gutierrez,
15.12.1889 Fr. Francisco Navarro Cornago
9.7.1898 Fr. Nicanor Garcia
1898 Fr. Jose Martin
3.1.1899 Fr. Toribio Carrera
12.5.1894  Fr. Policarpo Minayo
25.3.1900 Fr. Alipio Azpitarte
6.10.1901 Fr. Isidoro Bernardo
1.2.1899 Fr. Gregorio Ros
15.8.1901 Fr. Sebastian Diez
21.10.1901 Fr. Francisco Sotero


Agustins que van ser durant un temps a Gràcia.
1882 Fr. Joaquin Garcia, nomenat president de la casa.
1885-1889 Fr. Tomas Fito,  president
1889-1893 Fr. Federico Cortazar, president
1897 Fr. Fidel Faulin, president
1897  Fr. Angel Regidor, va viure-hi una temporada
1891 Fr. Angel Lopez  hi va viure un temps
Fr  Simon Villamiell , no sé la data però consta que hi va viure un temps.


Agustins que vivien a Gràcia l’any 1901.
Fr. Martin rabat
Hermano lego  Juan Sendino
Fr. Federico Cortazar,  havia sigut president uns anys.
Fr. Alejandro Hernandez
Fr. Juan Cid
Fr. Paulino Fernandez de la fuente
Fr. Elias Rivate
Fr. Luis Mayoral, procurador
Fr. Martin Hernandez,  presidente
Fr. Heriberto Garcia
Fr. Anatolio de la rosa
Fr. Juan Rojo
Fr. Luis Moral

Dades recollides dels diaris de l’època.

10.3.1893 arriben de Manila els agustins: Policarpo Martin i Dionisio Martinez
21.6.1895 embarquen 30 frares agustins amb destinació Manila
11.1.1896 embarquen 31 frares amb destinació Manila
13.4.1900 arriben 7 religiosos agustins  procedents de Manila.

agustins

6.2.1885 noticia publicada pel diari El Diluvio:

agustinos  gracia