Barri dels Penitents
penitents gracia

A dalt : el nucli de l'actual barri dels Penitents. (imatge de l'any 1891)

A la dreta un plano actual on hi ha senyalada la finca original. Fins a la urbanitzaciò de la Riera de Vallcarca, l'accés a l'Hospital Militar era pel carrer Alegre (Verd) a la part nord, doncs el carrer Ticià va quedar aïllat al construir la carretera de Fogas e Tordera.

El barri dels Penitents es va formar a partir d'una finca de uns 50.000 m2 que Josep Carreras Argerich va vendre l'any 1850 a Ramon Martí i Miquel Hortal, havia sigut part del patrimoni de La Virreina. Ramon Martí la va vendre a 1854 a Francesc Palau Quer.

A la mort de F. Palau va anar a subhasta i una part la va comprar a 1892 Mossèn Jacint Verdaguer.

La finca va resultar partida a 1870 per la construcció de la Crta de Fogas de Tordera ( avui p.Valle Hebron)

gracia penitents

Personatges relacionats amb els Penitents.

Francesc Palau, Joaquim Piñol, Mossèn Cinto Verdaguer, Isidre Munt i Carmelites missioneres.

Tots tenien en comú una religiositat molt intensa, una vida lliurada a la seva concepció del món, de Deu i del diable, i sovint van ser mal vistos i castigats per els burgesos, les autoritats i els bisbes. Encara que més tard, un cop morts, se'ls hi van reconèixer els seus mèrits. Francesc Palau va ser beatificat a 1988, i Mossèn Cinto Verdaguer va tenir un enterro multitudinari a Barcelona, al morir a 1902, presidit per totes les autoritats civils i eclesiàstiques.

Verdaguer parlant de la Santa Creu:

"D'hores d'amarga soletat, be n'hi he pasades com ho pot compedre qui haja rodolat com jo de la cima més alta a la pregona vall i de la grandesa a la pobresa. De penes Deu men'hi ha enviades moltes i també algun consol. Algunes ànimes bones han passat per allí; les flores foren amatents a sonriurem en mon hortet i els aucellets han vingut cent voltes al jorn amb ses canturies a omliprlo d'alegria.

Francesc Palau Quer

Aitona 1811-Tarragona 1872. Va ser monjo carmelita, dedicat a la via eremítica. Acostumava a retirar-se a una cova que hi havia a prop del torrent. L'any 1854 va comprar una finca, que vorejava el torrent on hi havia coves naturals. De 1854 a 1860 va ser confinat a Eivissa, i a la tornada va començar a edificar-hi l'ermita de la Santa Creu que va ser beneïda a 1863, iniciada com a capella rural de la Verge de les virtuts. A l'any 1860 va fundar en uns terrenys a la vora la congregació de Carmelites descalces missioneres.

L’ermita era per al retir de la comunitat masculina dels frares carmelites descalços. Allà el pare Palau, alguns diumenges i festes, practicava exorcismes. Dient que calia manifestar el poder de l'església sobre el dimoni. Ell mateix explica que de 1864 a 1869 en va fer 250. I hi havia queixes dels veïns pels crits i sorolls. Va ser acusat i va anar a la presó.

Publicava a 1868 una revista titulada " El Ermitaño" . La construcció del passeig del Valle Hebron a 1870 partia la finca i reduïa el silenci i l'aïllament.

Al morir a 1872 va quedar mig abandonada la finca.

Joaquim Piñol

Tortosa 1834- 1907

Va anar a Cuba a 1863 amb els frares Paules de la Misión.

Al poc temps de retornar va sortir de l'ordre a 1867.

Fidel seguidor del frare Francesc Palau va visitar els moviments espiritistes i es va dedicar a fer exorcismes a la Casa d'oració el carrer Mirallers num 7.

Jacint Verdaguer Santaló.

Folgueroles 1845-Vallvidrera 1902. Amb 20 anys va guanyar premis dels jocs florals com a poeta. 1870 es ordenat sacerdot. A l'any 1878 entra al servei de la família Lopez com a capellà i almoiner.

Del viatge a Jerusalem a 1886 va tornar canviat, i a 1888 va conèixer a Joaquim Piñol amb qui va mantenir contacte durant dos anys a la Casa d'Oració, on es feien exorcismes.

L'any 1892 va comprar l'ermita dels penitents de la Santa Creu, amb 21.000 ptes que li havia prestat Ana Masdexexart i que no va poder retornar al termini establert.

A primers de 1893 ja era molt desprestigiat sobretot per l'assumpte dels exorcismes i acusat de malaltia mental. La família Lopez el va despatxar actuant d'acord amb el bisbe de Barcelona i el de Vic, que el va enviar a viure al santuari de la Gleva.

A juny de 1895 Mossèn Cinto es va traslladar a Barcelona on va viure amb la família Duran i a l'ermita dels penitents ( abril-agost 1896 ) on el van visitar Narcis Oller, Perez Galdós i l'Arxiduc Lluis Salvador.

A 1897 recupera el permís per dir missa, i d'alguna manera es rehabilitat. A Gràcia els metges del Sanatori La Nova Betlem fan informes favorables de salut mental, i presideix el Certamen Literari convocat per l'Ateneu Gracienc, dirigit pel Dr. Giné i Partgàs.

A1898 va ser completament rehabilitat gràcies a les gestions dels frares agustins de l'Escorial i el nunci apostòlic de Roma. Però ja està molt malalt i mor dos anys després.

Carmelites Missioneres

Ordre fundada pel Pare F. Palau entorn de la ermita de la Creu.

L'any 1862 en els terrenys s'hi va fer una escola per a nenes pobres. També a 1879 era dedicat a Noviciat. Sent la primera novícia Juan Gratias.

A l'any 1891 l'Ajuntament va embargar la finca i va vendre en subhasta, i se la va quedar Mossèn Cinto.

L'any 1895 es va produir el desnonament definitiu del convent-escola i les monges.

L'any 1932 la va comprar el Dr. Vilardell que va demanar a les carmelites que tornessin per poder atendre la Clinica Solarium. I des de 1960 la finca torna a ser propietat de les carmelites missioneres.

Isidre Munt Casasampere

Iborra 1844-El Vendrell 1894

Frare carmelita deixeble del Pare Palau, que va coneixer a Ibiça on estava desterrat.

Va viure uns anys destinat a Santa Creu on va fundar una escola pels nens del barri.