L'escola catalana d'art dramàtic va ser una iniciativa de la Diputació de l'any 1913. Lluís Duran i Ventosa a l'agost de 1912 va demanar a Adrià Gual que fes una memòria encaminada a la fundació de l'escola, que va començar a 1913 com una secció dintre del Conservatori de Liceu, (Adrià Gual va ser el director) però el curs 1914-15 ja es va separar del Liceu i va passar a Gràcia en el local que era del Cercle de Propietaris al carrer Asturies 68, que avui es de l'Orfeó Gracienc.

Lluís Duran Ventosa era Diputat i president de la Comissió d'instrucció pública i Belles Arts. Estava doncs en la línia de la mancomunitat, Prat de la Riba, de fomentar els estudis, la cultura, etc. Aquest nou teatre amb el local renovat va rebre el nom de Auditorium, i va ser reinaugurat el 1 de febrer de 1914, amb l'obra “la comèdia extraordinària de l'home que va perdre el temps”. La resta de sales de l'edifici van ser les aules de l'escola.

Mes tard l'escola va passar a l'edifici del “Foment del Treball Nacional”, doncs sabem que a 1919 el local Auditorium va passar a ser propietat de “l'Orfeó Gracienc” I a l'any 1920 l'escola utilitzava algunes sales de l'escola de Bibliotecaries.

Malgrat el poc temps a Gràcia la seva vinculació va ser bastant gran doncs van ser-ne professors Joan Llongueres, Pompeu Fabra i Pau Casals i van ser socis col.laboradors, com a actors professionals, Pau Davi, Maria Panades i Maria Vila, casi tots ells de Gracia.

A 1904 alguns socis del Centre de Propietaris per mirar de dinamitzar la societat van demanar-li que actués al seu local, que havia anant perdent empenta i s'havia limitat al cafè, billar, domino i els festius algun ball. Sobretot Josep Niubó, un empresari amb botiga de matalassos al carrer Gran li va demanar a Adrià Gual 4 vetllades artístiques, que varen celebrar-se amb gran èxit els dies 28 d'abril, 26 de maig, 16 de juny i 14 de juliol de 1904.

A 1907 varen ser Josep Jaumeandreu i Enric Samsó de la agrupació Conreu que van demanar-li 3 sessions, que va tenir lloc al mateix local el 16 de maig, el 6 de juny i el 13 de juny de 1907.

Continuant la vinculació amb Gràcia es van fer algunes actuacions a 1916 i 1922 al Coliseum Pompeia de la Travessera.

Fins i tot a 1909 va atrevir-se a presentar una obra en idioma Esperanto, amb tant d'èxit que els hi va valdre ser convidats a actuar l'any 1914 a Paris al V congrés esperantista.

La parella d'actors de Gràcia: Puis Davi, i Maria Vila va ser molt elogiats per Adrià Gual en les seves memòries i els va incorporar als seus equips de treball.

Adrià Gual Queralt

(1872-1943)

Estava casat amb Maribel Altés.

Va ser un gran empresari teatral, dramaturg, escenògraf, pintor, dissenyador, ....

Havia iniciat els seus projectes, amb el grup que ell anomenava “teatre intim”, a l'any 1898. I seguia molt a prop el que es feia a Paris. El grup actuava en diferents locals que podien contractar, fent obres de diferents autors com Moliere, Ibsen, Gorki, Rusinyol i Guimerà.