L'hospital evangèlic que coneixem té un passat, un present i un futur, aqui tractarem de descriure el procés de millora i adaptació a les necessitats socials de cada època.
El passat. 1874-77. Els orígens es troben en una infermeria instal·lada en un pis al centre de Barcelona i també en la creació de una “Casa Asilo para Enfermos Pobres” de l'any 1874 al carrer Igualada (abans es deia Sant Pau).
1879-1880 va funcionar l'Hospital Samaritano al Torrent de les Flors.
El present. 1893-2021
Ens referim a les instal.lacions al carrer Camèlies, iniciades a 1893 amb la compra d'una finca de 2,046 m2, que tenia una casa amb jardí (edificada a 1864) i era propietat de la família Fabra, que la va vendre a “The Catalonian Land Company”, que en va ser propietària fins 1928. Per qüestions jurídiques i per la por de noves "desamortitzacions"es va inscriure amb aquest nom d'una entitat registrada a Anglaterra.
Primera ampliació. 1908. Passats els primers 15 anys que es feia servir l'edifici antic es va fer necessària una ampliació que va tenir lloc a 1908. Es va construir un edifici que tenia semisotano, dos plantes i les golfes que es on vivien les infermeres i el personal. Situat al extrem nord-est tocant al carrer Alegre de Dalt i a l'edifici antic.
Durant el període de la guerra civil a part de ser hospital dels ferits de guerra, va tenir una gran labor al barri amb la “cantina de leche para niños y ancianos” on es servien racions a 3.ooo nens i a uns 1,000 avis.
Segona ampliació. 1950, Passades la difícil supervivència i les dificultats de la guerra civil i 2ª guerra mundial ( en que va funcionar sota el nom de Hospital de las Colonias Extranjeras ) es va pensar en una nova ampliació, adossant un edifici a l'anterior, també tocant al carrer Alegre de dalt.
En aquesta ampliació es van fer també obres a l'edifici de 1908 convertint les golfes en un pis totalment aprofitable, i afegint un pis a l'edifici antic de 1893, amb galeria.
Tercera ampliació. 1970
Finalment a 1970 es va afegir un tercer edifici a l'angle inferior esquerra del jardí. On avui hi ha l'entrada i recepció.
El futur. 2021..... El futur proper es el trasllat de totes les dependències al barri del Poble Nou, al carrer Ciutat de Granada, 118, a un edifici nou, per un acord de l'Ajuntament que vol dedicar l'edifici del carrer Camèlies a escoles del barri. Acord també interessant per l'hospital doncs suposa apart de duplicar la superfície de metres quadrats, el disposar d'un edifici pensat per hospital.
Per una informació més detallada es pot consultar els llibres :
“Hospital evangélico, Resumen histórico-documental” de Pedro Bonet
“Vivencias de un médico y el hospital evangélico” de Armand Urrutia
Diari "La publicidad" de l'any 1879 i 1880
Noms propis:
George Lawrence va ser impulsor i director als anys 1874-1890
Enrique Payne, Robert Simpson i Alejandro L. Empaytaz van ser els promotors de la compra de la finca de Gràcia. Al moment de signar l'escriptura hi va ser Jose G. Wheatcroff.
Dr. Andreu Lleonart Castellvi, va ser metge titular durant casi 50 anys (1893 – 1930)
Lina Pasche era la directora d'infermeria a 1897.
Franklin G Smith, Pastor, Julius Muller, comerciant, Luis de Vargas, Pastor, Federico Dixon, Pastor, Roberto William, Pastor, i Teodoro Brauneck, Pastor, van signar l'escriptura de la constitució de l' Infermeria Evangèlica que va agafar el relleu a Catalonian Land Company a l'any 1929.
“Con la ayuda de Dios y después de vencer innumerables obstáculos se ha podido establecer un hospital para pobres enfermos de ambos sexos en la casa números 37 y 39 de la calle San Pablo de Gracia. Dicho es establecimiento es muy higiénico tanto por sus disposiciones interiores cuanto por su situación. Este benéfico establecimiento fue inaugurado el día 4 de junio de 1874. En dicha casa no se exige ningún interés por ser admitido; no obstante, se admite el óbolo que la caridad del prójimo desee ofrecer.
La idea de la fundación no obedeció a ninguna secta religiosa ni partido político, solo reconoció por móvil la caridad y socorro del desvalido. Por lo mismo, los enfermos pueden solicitar el auxilio espiritual según su creencia religiosa mientras no se haga publica ostentación. Ya que no se pretende hacer presión a favor de ninguna religión determinada abusando así del estado de infelicidad del enfermo.
Ademas se dan dos consultas semanales para otros enfermos pobres que prefieran curarse en sus propias casas.”
Publicat al semanari evangèlic “La aurora de Gracia” 20,02,1875
