Adonis, veure “els casats”
Agrupació artística literaria Minerva, creada a 1926 a Mare de Deu del coll 21
Agrupació La Filantròpica, associació musical creada a 1902 al carrer Gran 208
Agrupació mutual Mare de Deu del Coll creada a1928 al carrer Santuaris 12
Agrupació Republicana creada a 1903 al carrer Gran 27
Agrupacion librepensadora de gracia, al carrer Torrijos 3, citada a l'anuari 1908
Amigos de la aurora consta a 1883 contraria a l'annexió a Barcelona
Amistat, societat mutual creada a 1887
Asil la visitació, entitat benèfica al carrer Santa Teresa 7 creada a 1893
Asociacion obrera catalanista, al carrer Sant Antoni, anuari 1908
Associació Artistica Musical, al carrer Gran 107 creada a 1896
Ateneu catalanista, carrer Gran 47, citada a l'anuari 1908
Ateneu de Vallcarca, al carrer sant Eudald 1 va començar començar a 1916
Ateneu Gracienc, va funcionar des de 1878 amb un reglament aprovat pel bisbe, com a ensenyament catòlic. al carrer Gran 105, participant-hi Ildefons Gatell dedicat a instrucció
Ateneu Lliure de Gràcia, creat a 1885
Ateneu moral
Ateneu obrer de gracia. San Benet 14, fundat a 1897. A l'any 1914 rep subvenció pública, tenia una biblioteca i escola
Ateneu Popular, creat a 1903 al carrer Bonavista 7
Caridad Cristiana. Associació creada a 1869 per Ildefons Gatell, rector de la parroquia de S.Joan
Casa Asilo per a nens orfes, fundada a 1865 pels “amigos de los pobres”, a causa del colera. Situat al carrer Gran 192
Casal català autonomista funcionava a 1923 acollit als local dels cines verdi
Casal català republicà del Coll creat a 1931 amb seu a la Fonda i Font del Coll
Casino Artesano veure els casats, a l'any 1877 estava al carrer Gran
Casino dels Senyors a la planta alta del cafè Tost, carrer Gran 27
Casino Democratic Republicà Federal Pactista, situat al carrer Domènec 6 creat a 1896
Casino l'Artesà, creat a 1902 al carrer Travesia Sant Antoni 16
Casino la Unión inaugurat a 1857
Casino La violeta societat d'esbarjo creada a 1879. Ara al carrer Maspons 6 i Sant Joaquim 8,
Casino Republicà, al carrer Torres 20 creat a 1893, al 1896 estava a carrer Gran 37
Casino Republicà Democràtic Progressista creat a 1885
Centre Autonomista de Vallcarca, creat a 1918 al carrer Balears 1
Centre Català comença a 1884
Centre Catalanista Gracienc, al carrer Santa Àgata 70 creat a 1900
Centre Catòlic de Gràcia fundat 3,03,1903, plaça Trilla 9, Santa Magdalena 12. fundat pe antics socis del centre moral instructiu, teatre cine.....
Centre del progres, societat d'esbarjo creada a 1882
Centre d'Unió Gracienca, creada a 1880
Centre de l'Olimp Gracienc societat coral creada a 1883
Centre Gracienc institució d'esbarjo al carrer Gran 29 creada a 1893
Centre Industrial situat al carrer Sèneca 2
Centre La Unió, societat d'esbarjo creada a 1886
Centre Moral Instructiu 1869, comença a carrer Montseny 67 format per antics membres dels lluisos que nomes era per gent jove i al casarse quedaven exclosos dels lluisos. A 1884 carrer sant Antoni 43. A 1887 carrer Ros de Olano 11, dedicat a la docència cristiana i Congregació Mariana. Van tenir varies escoles , 1894 casino artesà trav sant Antoni 18. L'edifici actual de 1904, al carrer Ros de Olano 9,es obra de l'arquitecte Francesc Berenguer Mestres
Centre Nacionalista Republicà, al Torrent de l'olla /llibertat anuari 1908
Centre Republicà de Fusió, al carrer Gran 37 a l'any 1898
Centre Republicà de Gracia, creada a 1902 a la plaça del Nord 9
Centre Republicà Instructiu de Vallcarca va funcionar els anys 1903-1912 regentat pels republicans lerrouxistes. Amb domicili al carrer Gomis 16 baixos
Centre Republicà Popular creat a 1901 al carrer Romas 91
Centre Societat coral catòlica iniciada a 1886
Centro del progreso consta a 1883 contraria a l'annexió a Barcelona
Centro democratico historico consta a 1883 contraria a l'annexió a Barcelona
Centro industrial comercial carrer Angel 67 anuari 1908
Centro Liberal democratico autonomista funcionava a 1916 acollit al local dels cines verdi.
Centro mutuo de agremiados consta a 1883 contraria a l'annexió a Barcelona
Centro recreativo . carrer major 37. el diari català 14,9,1880 explica que es donen premis als alumnes de les escoles municipals de nois: professors Armengol, Prim, Mañosas, Mer, Palau, Nonell, Facerias, Bosc, i escoles de noies: mestres de noies: Deler, Pitxot i Perez
Centro republicano autonomista gracienec, situat a la Travessera 8 anuari 1983
Centro republicano popular, Roger de Flor 245, anuari 1908
Centro union graciense consta a 1883 contraria a l'annexió a Barcelona
Cercle Alegria Familiar creat a 1903 al carrer Pou 11
Cercle Catòlic, situat al Carrer Santa Magdalena 12, va ser fundat a 1903 al carrer Aurora 19. Activitats esportives i teatrals. Aprofitant les instal.lacions de café-fonda can pioc de Joan Sales. Veure centre catolic de gracia.
Cercle de Gracia, societat defensa interessos materials carrer Or 46 creada a1898
Cercle Democràtic creat a 1903al carrer Llibertat 4
Cercle Democràtic nacional, al carrer Bonavista 7 creat a 1900
Cercle Gracienc, societat d'esbarjo creada a1879
Cercle Liberal democràtic de Vallcarca,creat a 1930 al carrer Cambrils 16
Cercle Lliberal Monàrquic creat a 1901, al carrer Gran 37, abans ja havia funcionat a a1886
Cercle Recreatiu Català, entitat d'esbarjo del carrer Gran 14 creat a 1895
Cercle Tradicionalista de Gràcia, creat a 1894 al carrer Sant Antoni 2
Circulo de propietarios de gracia, carrer gran 57 i despres carrer Asturies fins 1919
Circulo Recreativo, va funcionar al local del cafè la esperanza
Colla Nova de Sant Medir, creada a 1902 al Torrent d l'olla 20
Cofradia del Santo Cristo, creada a 1846 a la parròquia de Jesús.
Cofreria de Sant Isidre, acollida als Josepets des de 1805 celebra la seva festa el 15de maig
Congregacion de doncellas Santa Teodora, a 1852 amb seu a les monges de la providencia.
Cooperativa Amics de l'Aurora, creada al 1901
Cooperativa de teixidors a mà. Fundada a 1876 amb afany econòmic, social i cultural. Situada al carrer Terol 26. A la planta baixa hi havia botiga i a la planta superior el teatre. Consta a 1883 contraria a l'annexió a Barcelona. Va funcionar fins 1886
Cooperativa de consum del foment del coll de Vallcarca, carrer S. Eudald 6, va funcionar a 1916
Cooperativa el amparo obrero.
Cooperativa el Bon Pensament, creada a 1902 al carrer Torres núm. 5
Cooperativa el rusc obrer, creada a 1902
Cooperativa graciense, fundada 1885
Cooperativa la autonomista, ala Travessera 8 anuari 1908
Cooperativa la colmena obrera graciense va funcionar de 1899-1916
Cooperativa la constància, al carrer lleó 36,va funcionar de 1888 a 1934
Cooperativa la instructiva estrella 8 anuari 1908, creada a 1899 al carrer S. Pere Màrtir 39
Cooperativa la internacional
Cooperativa la lealtad al carrer Àngel 81, creada a 1892, Situada després a carrer Montseny 47 fundada per antics membre de la cooperativa de teixidors a mà. Tenien cafè, botiga i magatzems, edificis de can pardal. a 1923 fan el seu propi edifici.
Cooperativa la popular barcelonesa
Cooperativa la previsora.
Cooperativa la progressiva al carrer Llibertat 6 anuari 1908
Cooperativa la Protectora Obrera, creada a 1903 al carrer Santa Eulalia 39
Cooperativa l'honradesa, creada a 1901
El Clavell de Vallcarca societat d'esbarjo a Plaça Estanislau Figueres 6
El nou foment de Vallcarca fundat a 1913 al carrer Mora d'Ebre 15
El Raig Gracienc, societat coral fundada a 1903 al carrer Grassot 10
Els Casats, a la travessia Sant Antoni, abans adonis, i mes tard Casino Artesano
Els Tres Gats, societat benèfica a l carrer Santa Àgata 32 creada a 1900
Escola orfeònica, dirigida pel mestre Lozano, esatava situada a darrera del cuartel de la guardia civil
Federació de Colles de Sant Medir
Foment de la caritat, creada a 1892 a la casa rectoral de Santa maria
Foment de Vallcarca, fundat a 1904 al carrer Montcada 22
Foment Recreatiu La Salut, associació esbarjo, fundada 1906 al carrer Marti 84
Fomento de la proteccion de Gràcia, era propietari del solar on l'any 1893 van construir un local destinat a teatre i cinema.( actuals cines Verdi). Fundat per uns socis descontents del Fomento Voluntario.
Fomento Graciense. consta a 1883 contraria a l'annexió a Barcelona
Fomento Voluntario. Associació que ja existia a 1876 radicada en un pis del carrer Ramon y Cajal 51. D'allí va passar a tenir local propi al carrer Encarnació 20. I a l'any 1893 va encarregar un gran local a l'arquitecte Jaume Gustà, al carrer Maspons 6 cantonada Sant Joaquim ( on ara hi ha La Violeta) Van ser-ne presidents Diego Perez Crespo, Pere Martí, Odón Martí,Josep Giralt. Va tenir una vida molt activa en defensa dels graciencs, en ajuda als aturats, als nois que anaven a la guerra...Feien tetre, balls, festes escolars, en un local on podien estar 300 persones.
Fomento Voluntario de las afueras, tenien un local al carrer Or 46, que va ser embargat a 1900.
Girassol, societat d'esbarjo al Torrent de l'Olla 14 creada a 1901
Gremio de ladrilleros, creat a 1805 festa patrona verge del carme, al convent de josepets
Hermanas de la Esperanza tenien un convent a las cases Salamanca als jardinets de Gràcia a 1876
Hermandad Catequistica va funcionar a 1852 ensenyant catecisme als nens en cinc llocs de Gràcia: Església de Jesús, església de Sant Josep, Capella casa Trilla, Capella de Bruno Vila i local a la Travessera cantonada carrer sant Gabriel. La seu era l'església de sant Josep, hi estava involucrada la escola de la Virtut del P. Palau dels Penitents.
Humor alegre, societat d'esbarjo creada a 1924 al carrer Mora d'Ebre
Institució Ballbé, benèfica, creada a 1924 a Mare de Deu del coll 21
Institut Obrer Gracienc, per a instrucció i esbarjo al carrer major 13 creat a 1896
Jose Zorrilla, societat d'esbarjo creada a 1892 al carrer Torrent de l'olla 2
L'Alfàbrega societat d'esbarjo al carrer Progres 30 creada a 1899
L'Aliança gracienca, al carrer Santa Madrona 3 creada a 1884
L'almacellenca associació esbarjo, fundada a 1914 a torrent coll del portell 54
L'aurora providencial societat mutual creada a 1882
L'avenir, societat d'esbarjo creada a 1879
L'escardot societat humorística literària comença a maig 1879
La alegria de Terol, creada a1923 a Riera de Vallcarca 2
La bandera de la pau, societat d'esbarjo creada l'any 1919 a la Riera de Vallcarca 54
La banya, situada al primer pis del cafè de l'esperanza, al carrer gran 37 creada a 1895. Inicialment creada com a societat coral a l'any 1884
La canya, carrer Maspons
La coloma, societat coral creada a1924 al carrer Balears 1
La Comèdia de Vallcarca, esbarjo va funcionar a 1915-17, al carrer Farigola 18
La Constància societat cultural creada a 1882
La Esmeralda a 1866 s'hi veien balls, al carrer Granada, va passar a dir-se La Granada.
La Favorita Gracienca, societat cultura creada a 1882, a 1898 estava al carrer Llibertat 2
La Filantròpica societat d'esbarjo creada a 1886,
La Filarmònica, coral dirigida pel mestre Novi.
La Formiga, societat coral al carrer Martí 101 creada a 1900, dirigida per Josep ribas
La Fraternitat, al Carrer Travessia Sant Antoni ja feia balls de mascares a 1877
La Fraternitat societat mutual creada a 1882
La Gran Jota, creada a 1923 a Riera de Vallcarca 54
La Humanitària, societat mutual creada a 1882
La Igualtat entitat mutual i esbarjo, fundada 1883
La Llum del Progrés, creada a 1896
La Lluna, societat d'esbarjo al Passatge Romans91 creat a 1898
La Margarita, veure sociedad obrera tradicionalista
La Nova fraternitat, societat mutual, creada a 1902
La Palma de Vallcarca, associació d'esbarjo fundat 1917 al carrer Farigola 18
La perla d'Orient, societat d'esbarjo creada a 1925 al carrer Farigola 18
La pixarada, situada al carrer Montseny 29
La popular de Vallcarca, associació esbarjo fundada a 1907
La previsora, societat mutual creada a 1882
La redempció, societat mutual creada a 1887
La serpentina Gracienca, al carrer gran 253 creada a 1895
La son, carrer Mila i Fontanals cantonada Torres
La toya graciense consta a 1883 contraria a l'annexió a Barcelona
La Tramontana, societat d'esbarjo creada a 1884
La Unió Gracienca, creada a l'any 1885
La Unión de Vallcarca, organitza balls a l'agost de 1879
Lliga Regionalista, al carrer Gran 27 creada a 1901
Lluïsos , situada a la plaça del Nord, va començar Mossèn Jaume Alsina Pi a 1851. Edifici de 1897. Gimnasio de los luises El teatre es de 1881. Dedicat a l'educació d'infants i joves en temps de lleure. Va estar al carrer Montseny, al Cortes, a Verdi i alsina compr terrenys a pl de nord
Marro, societat d'esbarjo al carrer Llibertat 54 creada a 1900
Meson de Pau Sanabre situat a la Travessera. A 1867
Mutualitat La Perla, fundada l'any 1900
Orfeó Gracienc creat pel mestre Joan Balcells a 1904, al carrer Gran 71, i despres Gran 27 damunt del cafe Tost. I finalment a partir de 1919 carrer Asturies 83
Orfeó Montserrat, estava dirigit per josep cumellas ribó, va durar poc temps, havia sorgit al entrar un grup de njoies a la coral filamornica,
Partit Republicà Radical lerrouxistes sede al carre Gran 74 on hi havia hagut el cinema mundial a 1913 i abans “ la banya”
Penya Gracienca, societat d'esbarjo al carrer Sèneca 4 creada 1899
Sala d'Asil per a Pàrvuls al carrer Ballester 8 començada a 1888
Salut Associació Esportiva, creada a 1920 al carrer la Salut 68
Sant Lluís Gonzaga, societat mutual creada a 1882
Schola cantorum, dirigida per Isidre MOlas
Societat catalanista l'escardot. fundada a Gràcia 15,5,1879 humorística i literària
Societat d'amics del país, creada a1881
Sociedad de amigos de Gràcia, organitzava balls a 1856 al local de antonio rovira carre Sant Gabriel
Sociedad del Iris, organitzava balls a 1856
Societat el carro, a l carrer santa Àgata cantonada torrent de l'olla, des pres va passar a carrer Gran amb el nom de La filantròpica.
Societat antigua Hereuets, a 1855 va organitzer balls a can pioc
Societat Mefistofeles, societat humorística al carrer Trilla 9, creada a 1895
Sociedad progresiva femenina. Fundada a l'any 1898 amb seu al carrer Sèneca 2 per Angeles Lopez de Ayla, i que va funcionar fins 1920. La majoria dels socis ho eren també de la lògia maçònica “La Constancia”. Al cap d'un parell d'any es va traslladar al carrer Torrijos 7 van posar en marxa un col·legi laic anomenat Gutemberg.
Societat Raspall dedicada a l'esbarjo al carrer Samsó 12 creada a 1896
Societat Recreativa Bon Humor creada a 1929 al carrer Arenys 32
Societat Recreativa el jardí, creada a 1930, al carrer Gomis 2
Sociedad Familiar Recreativa, creada a 1879 organitzava balls mascares a 1880
Sociedad La Espiga consta a 1883 contraria a l'annexió a Barcelona
Sociedad Obrera Tradicionalista La Margarita, carrer Gran 27, anuari 1908
Sociedad Progresiva Femenina, veure escoles
Sociedad de tejedores de algodon, a 1840 comença a fer trbades a la font d'en Xirot, amb balls campestres i altres diversions
Tertúlia Breton Gracienca, societat d'esbarjo al carrer Gran 73 creada a 1896
Unió catalanista, comença a 1891
Unió lliberal Monàrquica creada a 1894 al carrer de l'Or 46
Unió Recreativa Gracienca, societat d'esbarjo creada al carrer de l'Angel 67 a l'any 1902
Union Republicana Graciense, carrer Gran 37, anuari 1908
Veritable Cercle de l'Amistat, societat d'esbarjo creada a l'any 1884
Cines, Teatres, Espectacles, Saló de conferencies.
Els canvis de noms d'una mateixa sala son freqüents i es una mica difícil aclarir-ho tot. Podeu trobar més informació al llibre de Jordi Torras, “Història dels cinemes de Gràcia”. A aquesta relació hi ha també les sales no comercials sinó seus d'entitats de que feien teatre i cine pels socis.
Centre Moral Instructiu, a 1869 de la mà de Josep Llobet Comas a 1904 va fer edifici nou al carrer Ros de Olano 7, on van tenir una gran sala d'actes de teatre cine etc...
Cine Bailen, va començar un cobert al carrer Bailén 205, i a 1934 ja es un edifici, després es va dir Texas i més tard Lauren Gràcia.
Cine Imperial, creat a 1911 situat a carrer Còrsega 363, després Sala Cibeles
Cine La Estrella, va començar a 1906 al carrer Santa Àgata 2, també va ser seu de varies entitats a 1917 La Amelia Gracienca, a 1926 agrupació coral obrera ( abans La Banya)
Cine Mundial va funcionar al carrer Gran de Gràcia 37, on havia existit el Cafè la Esperanza, després cafè Viñas (1876) i a 1910 cine mundial. Per darrera arribava a la placeta sant Miquel
Cine Rovira, situat al carrer Torrent de les flors 100, a la Plaça Trilla va funcionar a 1909.
Cine Roxy, va funcionar a la plaça Lesseps núm. 4 On hi havia hagut el Prado Catalan.
Cine Trilla, situat al carrer Gran de Gràcia 175. A 1905 funcionava sota el nom de Cine Ideal. A 1911 es va renovar i mes tard deia cine selecto i cine fontana.
Cinema Smart, va funcionar a 1910 al carrer Gran de Gràcia 108
Coliseo pompeia, veure teatre moderno
Lluïsos. Fruit de la unió de la pia union que es reunia a local de les clarisas de la divina providencia i del Gimnàs dels Lluïsos del carrer Angel. A 1855 tenien un local propi a la Plaça de Nord.
Orfeó Gracienc. El local situat a carrer Asturies 83 va ser incialment del Cercle de Propietaris que havia estat situat al carrer Gran núm. 87.
Prado Catalan. Comença a 1910 a la plaça Lesseps 4. després serà 1941 cine roxy
Salon Variedades ( dit també Cine Teatro Comedia) va funcionar des de 1903 i tenia dues entrades, una al carrer Bonavista i l'altre al carrer Gràcia núm. 6 ( situat darrera els xalets del Marques de Salamanca).( altres diuen als baixos de casa fuster)
Teatro del Bosque. L'any 1894 es va obrir el carrer Rambla del Prat i a la cantonada de forma provisional es va obrir un cobert per a fer cine. A1905 es va fer un edifici . Hi varen fer conferencies polítiques Prat de la Riba, Lerroux, Cambó, etc
Teatro Comedia de 1914, veure salon variedades
Teatro Espronceda, a la Travesia sant Antoni a 1876, i la guia de 1887, Sociedad la Fraternidad.
Teatro Moderno inaugurat a 1903 al carrer Travessera 8 en un local de la Cia de Tramvies. Va ser comprat a 1911 pels caputxins ( Coliseo Pompeia)
Teatro Moratin, inaugurat a 1893 quan la societat del Fomento para la Proteccion de Gràcia va ampliar les seves instalacions del carrer Encarnació 20, comprant la casa i jardí del metge Modesto Casals, que també havia sigut alcalde a 1883. Actualment hi ha els cines verdi
Teatro Principal. Inaugurat a 1850 en una antiga fabrica que Josep Constans tenia al carrre Sant domenec 7. Es va crear una societat anònima, entre Tomas A Mayans, Josep Rosa Joval i Josep Constans, i 60 accionistes. Inaugurat a 1851 amb presencia el Governador Civil i el Capità General. Va ser afectat pels bombardejos de 1870. S'anomenava Teatre de Gràcia, i a partir de 1873 comença a anunciar-se com teatre principal de Gràcia. Els propietaris van arrendar-lo per tres anys (1873-1876) el teatre a Francesc Xatart serrat ( 24,3,1873 not farres) . Reinaugurat restaurat a 1879. A l'any 1985 l'empresari es Josep Cañellas. Quan ja era cine va patir un incendi l,any 1908 i no es va tornar a obrir fins 1916.
Teatre Seneca, a la cantonada Minerva i Seneca
Teatre Zorrilla, situat a carrer Llibertat 2, també va ser la seu de diferents entitats del barri
Tivoli Graciense situat al carrer Sant Salvador, cantonada Martí,inaugurat a 1823. s'hi feien balls de festa major. Reinaugurat a 1875
Teatro de Gracia sala nueva en la plaza mayor a 1834 i a 1836 i 1841
cafe, carrer Gran 158 a 1841 a nom de Pedro Tort Sala
cafe, carrer Gran 4, a 1849 de Pablo Escuder
cafe, carrer llibertat 11 a 1849 a nom de Salvador Millà
cafe aurora, a la pl constitucioo a 1838
cafe buen aprecio al carrer Gran 25 hi ha un anunci de 1828, altres documents diuen obert a 1875, conegut per Cal Tuies, a 1868 diu carrer gran 36, apareix al anuari de 1908 carrer major 27- En el pis hi havia el Cafe dels Senyors. Despres va ser bar monumental
cafe de la fuente, citat a 1830
cafe de la esperanza al carrer Gran 37sala de concerts 1879 , a la planta superior s'hi va instalar La banya l'any 1881. Mes tard va ser el cine mundial
Cafe de la rosa, va existir a 1826 hi ha un anunci que volen comprar un billar.
Café del Senyors, veure cafè buen aprecio
Café Fontes inaugurat 1866 era també fonda.
Cafe Fratini, construit a 1828 per Salvador rusinyol, conegut per Cafe gran
Cafe la constancia, anunci al diari a 1930
Cafe la Fuente, anunci de 1930
café la union, anunci de 1823 que s'arrenda el café. Despres va ser fonda la union carrer gran 32
Cafe Nuevo, a 1845 carrer Gran cantonada santa eugenia( alies Chimeneas) a 1877 Pl.Diamant
cafe siglo XIX, abans dit la esmeralda. solar 269 m2, tte olla 14
not farres 11,10,1886 juan salles arrienda por 5 anys a geronimo mayol
Can pioc, hostal i mes tard 1846 sala de ball al carrer sta magdalena 8. inaugurat 1815 Juan salles
Fonda de Gracia, al carrer gran davant dels franciscans.1827 a costat del Cafe nuevo
Fonda de la Unión. Carrer gran 32 , luis barrillon A 1824ja existia el Cafe Union ( cafe i billar). A 1856 origanitzaven balls per sant pere
Fonda del Matoner, era café i fonda i venia mató. Ja funcionaba a 1823
Fonda del Roura, inaugurada a 1866 a costat de la font de l bari dels Penitents.
Fonda del Sol, anunci a 1826 al carrer gran 15, a 1845 el Dr. Jose Vall Rovira ho converteix en tratamientos antireumaticos. A 1835 es traspasa a josep figueras.
Fonda el Aragones al carrer gran 53 anunciada a 1856
Fonda Hermanos Ponchioni, 1824 “todo al estilo de paris, helados, sorbetes, horchatas, cervezas”.
Fonda la orada de andres vilaseca al costat cafe buen aprecio sirve comidas a 1831
Fonda Los Agradecidos, comença a 1853 Isidre Claramunt, carrer gran 162
Fonda Nueva a 1834 carrer Gran núm. 112 de ramon Hortal
Fonda Santiago, funcionava a 1855 al carrer Gran 84
Fonda Universo, a 1877 estava al carrer Gran
Hosteria Parés, a l'any 1866 situada al carrer Gran 71
Meson , existia a 1832 al carrer Gran 83 ( dit llavors Montserrate)
Posada de Barcelona, 1825 a la casa de la capella de Sant Roc.
Posada de caballeros, va començar a 1844 carrer gran 23
Taverna del infern, existia a 1834
Taverna la granota funcionava a 1855 al torrent de l'olla
Com podreu veure a la llista que publico i que vaig ampliant constantment, a Gràcia han existit des de l'inici de la població gran quantitat de grups culturals, d'esbarjo, corals, politics, lliurepensadors. Teatres, Bars, Fondeds....Alguns segueixen existint i altres han desaparegut. No dono la llista per tancada. D'alguns hi ha informacó i altres només els he vist citats a algun diari, anuari, llibre, etc.... Queden fora els de 1930 fins avui que ja son prou coneguts.