Noms de persones que han viscut o vinculades d'alguna manera a Gràcia i que ha quedat registrada la seva activitat en diaris, o escrits de l'època.
No es tracta d'un estudi acabat doncs mensualment hi vaig afegint noves troballes, son només les fitxes que jo m'he anat fent i que ara em decideixo a publicar per si a algú li poden interessar.

Abadie Eduardo, a 1849 consta com importador i comissionista al carrer Gran 5

Aballi Prats Sebastian, propietari i urbanitzador de la finca xipreret al 1865.

Abater Francisco, tenia una taverna a 1849 al carrer Gran 64

Abelló, Santos y cia, tenien una fabrica de teixits d'indianes als Caputxins vells 12, sota el carrer Córsega que a 1860 era Gràcia i avui es Barcelona

Adalid Lopez Joan, anarquista detingut en el procés de Montjuïc.

Alba Celestina, de la junta de senyores de beneficència a 1880

Albarés Consuelo, tenia una academia de corte al carrer Lluis Antunez 14 cantonada Riera Sant Miquel a l'any 1891

Albert Maria, a 1849 tenia un colmado al carrer gran 5

Alejandro Josep, a 1849 tenia un negoci de roba vella al carrer Llibertat 8

Alegre Aparici Mariano (1756-1831). estava casat amb Paula Duran, i no van tenir fills. En el seu testament va donar les finques a l'hospital de la Santa Creu, A Gràcia era propietari de Ca l'Alegre de baix i Ca l'Alegre de dalt, amb totes les terres de cadascuna d'elles. Hereu del seu pare Miquel Alegre Roig ( que en realitat es deia Miquel Roig Alegre) i de la seva avia Antònia Alegre vídua de Francisco Roig Rovira, hereva de un altre Miquel Alegre que va comprar les finques. A 1688 van obtenir permís per reedificar el Mas Pla de Cassoles. Que ja consta edificat a 1499.Propietari i urbanitzador de la finca alegre de dalt que va començar a 1828.

Alemany Josep, tenia una taverna a 1849 ala plaça Orient 10

Alemany Mariano, tenia una taverna a 1849 al carrer Travessera

Alemany Viñals Rosa, la seva casa de República Argentina 6 i Riera Vallcarca 5 es obra del arquitecte Lluís Planas Calvet està proposada per incloure en el catàleg del patrimoni.

Aleñà Jose, a 1849 tenia un colmado al carrer Penedés 6

Aliberch Baudilio, a 1849 tenia una carboneria a la plaça Llibertat 6, i al carrer Gran 41

Alibert Andres, a 1849 tenia una carboneria al carrer Llibertat 21

Alier Vidal Pedro, (1833-1911) a 1872 carrer Quevedo 24 fabrica teixits de lli i xarxes de pesca, a 1877 fabrica de lones, abans havia estat a Sant Martí. La fabrica de Gràcia es va cremar i a 1900 va tornar a instal·lar-se a Sant Martí. Va ser regidor de l'ajuntament de Barcelona.

Almasque Manuel, a 1894 carrer Robi 24 industria de sederies

Alset Josep, a 1849 tenia un taller de serralleria al carrer Santa Rosa 2

Alsina Bordat Francesc, a 1849 tenia un colmado al carrer Llagosta 22

Alsina Francisco, a 1849 tenia una sabateria al carrer de l'Angel 25

Alsina Pi Jaume 1813-1883 capellà, el 24.06.1851 va promoure el convent de monges de la divina providència de gracia i a 1855 els lluïsos de gracia. El 10.03.1864 va comprar tres solars i mig a la plaça del nord, limitant al sud amb la plaça. Eren part de una peca de terra de 8 mujades de Ramon Marti abans de Carreras, de la Virreina, notari joaquim odena

Alsina Dosdat, Francesc 1798-1872 mestre de cases casat amb Rafaela Castells Esteve. Constructor i urbanitzador. A 1842 va comprar 30,000 m2 a Josep Carreras, de la finca de la virreina. El fill Francesc Alsina Castells també va ser constructor. a 1848 junta de beneficència. Regidor de l'Ajuntament a 1852. Vivia a carrer de l'Angel.

Altayó Francisco mestre escola

Aluja Sacomba Francisca mestra escola

Amar Rosa, asociacion damas beneficencia municipal 1884

Amat Agustin, a 1849 tenia una sabateria al carrer Gran

Amat Catalina, a 1849 tenia un forn de pa al carrer Gran

Amat Formosa Joan, tenia una cansaladeria a1849 al carrer Gran 48

Amat, Francisco , drogueria, regidor a l'Ajuntament de 1851-1852, regidor a l'ajuntament de 1850 nomenat pel governador. A 1849 tenia una xocolateria a l carrer Llibertat 3 i una confiteria a la plaça major 3

Amat Jose, a 1849 es dedicava a llogar carruatges i caleses al carrer Sant Miquel 17

Amat Junyent Manuel 1704-1782 La Virreina, va ser virrei del Perú durant catorze anys (1761-1776). Es va casar amb Maria Francesca Fivaller i Bru el 1779. La seva vídua el va sobreviure dotze anys i per aquest motiu, es va començar a conèixer com el “Palau de la Virreina”.

Amat Manuela, tenia una botiga de pastes de sopa a 1849 al carrer Gran 32

Amigó Francisco a 1849 tenia uns dispesa al carrer Torrent olla 76

Amigos de los pobres, associació fundada a 1865 arrel de la epidèmia de còlera. A Gràcia tenia un asil de nens al carrer Gran 192

Amorós Baltasar, Veure https://historiadegracia.com/bullanga1856.html acusat de la mort d'un militar va ser afusellat a 1856.

Amorós Francisco, a 1849 tenia un colmado al carrer Llibertat 5

Angueret Mariano, a 1849 tenia carros i galeres per transports al carrer Sant Cristòfol 5

Anglada Josep interventor Montepío rajolers 1856 veure https://historiadegracia.com/rajolers.html

Antonino Colominas Francesc anarquista acusat en el procés de Montjuïc.

Antunez Luis va ser governador de Barcelona a 1886 i nomenat fill adoptiu de Gràcia. Se li va dedicar un carrer i el tram que correspon a Sant Gervasi va canviar el nom per La granada del Panades.

Ardiaca Guasch Ramon anarquiste detenigut al procés de Montjuïc

Asparó Isidro, tenia un forn a 1849 al carrer Llibertat 2

Arboli Alejo, a 1849 tenia carros i galeres per transports al carrer Llibertat 18

Ariza Gomez Francisco mestre escola

Arque Jose, metge, a 1894, carrer gran 104

Arquer Pere, industrial, a 1853 va instal.lar una màquina de vapor a la seva fàbrica de blanqueig al traslladar-se del carrer del Angels a la Travessera. Tenia de soci Blas Legros.

Arriaga Francisco capellà mestre escola veure escoles

Arteaga Alfonso, metge, a 1894, carrer Gran 41

Artés Pablo, a 1849 tenia una carboneria a la plaça major 3

Ascenscio Emilio, mestre escola municipal elemental nens any 1894 carrer San Joan 35

Ascherri Fossati Tomas 1869-1898 nascut a Marsella. Arribat a Barcelona a 1883 on es va casar amb Francesca Saperas. Acusat en el procés de Montjuïc.

Astort Odon, notari que es va instal.lar a Gràcia a 1853

Atracho Pedrosa Andres, metge, a 1894, carrer Providència 49

Augé Robert, Mauricio mestre d'obres que va fer la renovació del teatre principal a 1875 per encàrrec del empresari Xatart.

Aumatell José, a 1894 estava a la junta de instrucció pública com a representant dels pares

Ayerve Antonio, a l'any 1880 tenia una botiga de fotògraf al carrer Gran cantonada Santa Eugenia

Aymerich Casas Ramon, fuster al carrer del Carme 9 a l'any 1849

Aymerich Ramon, a 1887 tenia una fàbrica mistos al Torrent de l'olla 133 “ la luz graciense”

Aymerich Mur y cia, tenia una fabrica de mistos fosfòrics a 1877

Bachi Jaime, a 1906 tenia una fundició al carrer sant Antoni 24, dit també “vaquier”

Badal Juan, a 1849 tenia carros i galeres per transports al carrer Sant Marc

Badal Pedro a 1896 tenia una botiga de mobles al carrer Gran 17

Badia Diego, a 1849 tenia una botiga d'espardenyes al carrer Gran 193

Badia Puidrodon Agueda , casada amb Anton Trilla, urbanitza finca can trilla veure Trilla Antoni

Baella Maria, a 1894 carrer Verdi 54, llevadora 1884, títol de l'any 1881

Bagués Jose, a 1849 tenia un colmado al carrer Gran 78

Balaguer Francisco, tenia una taverna a 1849 al carrer Jesús 9

Balaguer i Cia, fàbrica de mistos fosfòrics a 1851

Balaguer Pablo, tenia una fabrica dee mistos al carrer Fraternitat 29

Balaguer Pedro, a 1896 tenia una vaqueria al carrer Sèneca 14

Balar Clara, a 1849 tenia una botiga de verdura i fruita al carrer Sant Pau 7

Balasch Francesc montepio rajolers 1856 veure https://historiadegracia.com/rajolers.html

Balasch Solà Josep 1807-? originari de Sarrià, tenia les terres de Gracia on vivia establertes per Severo Borras. Va participar a 27,4,1820 donatiu per monument a luis Lacy. A 29,8,1849 reunió caps de familia de gracia per demanar ser municipi. El Diari bcn 6,7,1850 regidor a l'ajuntament de 1850 nomenat pel governador. El mateix 1850 ja va ser Alcalde fins octubre de 1854.a l'any 1857 obrer parroquial. De 1859-1864 va tornar a ser alcalde, te la iniciativa de la torre del rellotge. a 1871 torna a ser alcalde i a 1876 torna a ser alcalde durant 3 mesos.El seu pare ja va començar a urbanitzar el carre Asturies a 1784, i ell mateix va seguir la urbanitzacio de la finca entre 1843-1850

Baldó Massanet, Maria, 1884-1964 nascuda a Hellin. Albacete.Mestre directora de la l'escola La Farigola des de que va ser restaurada a 1823. Va viatjar per Europa per conèixer els mètodes Decroly i Montesori. Escrivia a la revista Feminal

Ballvé Josefa, a 1849 tenia un colmado al carrer Gran 31

Barau Juan, taverner vende malvasia carrer gran 148 a l'any 1840

Barguiol Jose, tenia una cansaladeria a 1849 al carrer Llibertat 1

Barraceta Coll Josep, anarquista detingut en el procés de Montjuïc

Barrau, Jacinto tenia una fàbrica de velluts de seda a 1877 i es també a la guia de 1887

Barrera Felipe, fabrica de mistos segons la guia de 1842

Barrufet Veciana José, mestre escola veure escoles

Bartomeu Tomàs Francesc, anarquista detingut en el procés de Montjuïc

Bartra, Joan, propietari de finques, participa al comitè electoral ajuntament 1851, metge tenia despatx a l carrer Gran 48

Bartra Sagues Josep, metge a 1848 junta de beneficència

Bassa Comas Manuel, tenia una “caja de prestamos” a 1889 al carrer Xiquets de Valls 14

Bastardas Sanpere, Albert 1871-1944. Va néixer al carrer Gran núm.49. Al seu pare Albert havia sigut regidor de Gràcia. Advocat doctorat a Madrid a 1894. Partit Republicà, va sortir elegit regidor a 1903. Va arribar a l'alcaldia de Barcelona a 1908, quan va dimitir del càrrec Domènec Sanllehy. Va se president de l'Ateneu enciclopèdic Popular.

Basté Josep, viu al carrer Sant Josep 1 a l'any 1850

Batista, Pablo, forner, regidor ajuntament 1862

Bauti Antonio, a 1849 tenia un colmado al carrer Gran 120

Bayona Jose, a l'any 1875 tenia una lampisteria i vidrieria al carrer gran 142

Becker Ricardo y cia, a 1894 carrer Granada 40 teixits de punt

Berenguer Mestres Francesc 1866- 1945) arquitecte, nascut a Reus. Algunes obres seves a Gràcia: Estructura ferro mercat llibertat 1893, casa Coma al carre Gran 15, casa al carrer Gran 77, Casa al carrer Or 44, A l'any 1898 església sant Joan. A 1904 casa a dins el park guell, on va viure Gaudi. A 1905 ajuntament plaça de la vila, A 1910-14 santuari Josep muntanya

Bernadas Salvador, a 1894 carrer Escorial 162, industria de sederies

Berrens Barbot Hipolito fabricant productes químics i pintures al torrent de l'Olla 162. El dia 1,4,1875 notari Farres, ven 5 casetes i terres a Manuela Grau Claret vda. Baudili Rovira a costat del Torrent de l'olla. es va derruir les cases al obrir el carrer Llebre. Va obtindre varis premis a l'exposició de 1850 i a 1888 premi especial pel seu sistema d'obtenció de mercuri. També va estar a les exposicions de 1860 a Barcelona i de 1862 a Londres.

Besa Plana Lluis, farmacèutic al carrer gran 74 que a l'any 1885 posa un rètol que diu “antigua farmàcia del centro”

Billeter Alberto 1815-1894 podeu veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Albert_Billeter

nascut a Suïssa i instal·lat a Gràcia a 1850. L'any 1854 va construir un rellotge astronòmic per a el Congrés dels Diputats a Madrid. El Senat en va voler un altre amb els signes zodiacals i fases de la lluna, que va trigar 10 anys a fer-lo. I quan va estar acabat va anar a parar a La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Va participar a l'Exposició de 1860, a 1863 va fer el rellotge campanar de Gràcia. A l'any 1865 rellotge de la catedral de Barcelona. Tenia el seu taller de rellotges a Can Pardal ( Carrer de l'àngel/tte olla). A l'any 1880 va marxar a Paris.

Biosca, Andres, va urbanitzar la finca a l'any 1842. Carrers Quevedo

Biosca Cipriano, a 1849 tenia era cadiraire al carrer Lleialtat 6

Biosca, Francisco, tenia una cafè segons l'anuari 1908 carrer major 52

Biosca, Manel, a 1851 tenia una botiga al carrer Sant Rafel 15

Biosca Ramon a 1896 tenia una botiga de persianes al carrer Sèneca 24

Blanc Mariana, a 1849 taller de puntes de coixí, buixets al carrer Llibertat 14

Blanguera Bruno, a 1849 tenia una carboneria al carrer sant Rafel 3

Blas Juan, a 1896 tenia una rellotgeria al carre gran 138

Blasco Joan, Veure https://historiadegracia.com/bullanga1856.html acusat de la mort d'un militar va ser afusellat a 1856.

Boada Travesa, a la guia de 1887 diu fabricant de productes químics

Boada Lorenzo, a 1849 tenia una “cacharreria” al carrer gran 65

Bobadilla Miguel, sastre a 1849 al carrer Gran 19

Bober Martirian, a 1849 tenia una sabateria al carrer Gran 32

Bofarull Francesca. Can Bori. Can Sert. La casa estava situada on ara hi ha la fundació privada “refugi d'obreres”, creada el 1911.Era una gran finca de 90,000 m2, coneguda també amb el nom de Torre Guinarda. Antigament tota l'extensió pertanyia a Sant Gervasi, doncs el limit municipal era la Riera de Vallcarca. Ara la línia divisòria es l'avinguda república argentina i per tant la finca es va partir en dos districtes Sant Gervasi i Gracia. La part de Gràcia té aproximadament uns 48,000 m2.Herència de la família Plandolit. A 1854 divisió de bens entre els germans. Aquesta finca va correspondre a Francesca Bofarull, que va començar a vendre terrenys. El primer va ser a Alejo Soujol, una parcel·la de 4,900 m2, que era un empresari relacionat amb la implantació dels tramvies de Barcelona que l'any 1872 va vendre-ho a “barcelona traction company”, per magatzem i taller dels tramvies. Correspon a gran part de l'actual plaça Lesseps. A partir de 1875 es van començar a vendre solars per edificar des de la Pl Lesseps cap a munt fins el viaducte de Vallcarca, formant-se els carrers Bolivar, Velazquez, Ballester i Agramunt. Casa Sert. situada al carrer República Argentina 16, te façana també amb el carrer Ballester i Velázquez. Antiga finca coneguda per Can Bori i residencia familiar dels Bofarull que van començar a urbanitzar a 1872 una gran finca que quedava dividida per la Carretera de Sant Cugat, avui República Argentina,i que arribava des dels Josepets fins l'actual pont de Vallcarca. A l'any 1890 la família Sert fa donació per fer casa de repòs dels treballadors i ho va regentar una ordre religiosa, al costat del mas original es va fer una casa nova pel canonge director de la casa de repòs.

Bolumar Manuel, a 1873 tenia una fundició de ferro colat al carrer Dr. Rizal 20

Bomdes Bartolomé, a 1849 tenia una carboneria al carrer Gran 115

Bonelli Eduardo, a 1844 tenia un taller de productes químics al carrer Francesc Giner 27

Bonet Baldomero, farmacèutic a 1894, carrer Pl Rovira 1

Bonet Dolores, asociacion damas de beneficencia municipal 1884

Bonet Jose, a 1849 tenia un colmado al carrer Gran 66

Bonet Rosa, llevadora 1884 carrer Perla 4, el seu títol es de 1870

Bonzo Carmen , asociacion damas beneficencia municipal 1884

Borràs Jover Martí , a 1872 va ser secretari de la unió de constructors del calçat. Propagador del anarquisme comunista francès. A 1886 tenia un grup a Gràcia que publicava un setmanari “ La Justicia Humana” i dos anys més tard un que es deia “Tierra y libertad”. Acusta en el procés de Montjuïc

Borrell Galó Veure https://historiadegracia.com/bullanga1856.html acusat de la mort d'un militar va ser afusellat a 1856.

Borrell Jaime, a 1849 tenia una botiga de verdures al Torrent de l'olla 33

Borrell José, a 1894 carrer San Marc 14, negoci de xarxes

Borrell Miralpeix, Marià. Can mora. 1797-1865 ( encara que la Casa de Can Mora correspon al barri d'Horta, una gran part de la finca, la vessant de Vallcarca, correspon a Gracia.) Casat amb Angela Pou Teixidor, Industrial, polític i negocis de compres per l'exercit. Va ser soci de la fàrica Bonaplata. Capità de la milícia nacional. Alcalde de Barcelona a 1836. Diputat a 1841 i 1854. Era comerciant majorista de pesca salada, alies “ el bacallaner”.Comandant de batallo de la milícia urbana a 1851 representant del partit progressista. Ala desamortització, a 1842, el Govern li va vendre una finca (can mora) dels mercedaris. A l'any 1867 va passar a ser de la seva filla Josepa Borrell Pou( +1898) que estava casada amb Juan Duran Sagrera, metge, director de Sanitat, i a 1898 va ser hereu Eugeni Duran Borrell 1851-1937, també metge, casat a 1910 amb Francesca Funosas Musa. El camí de Vallcarca a Horta passava per dins de la finca, de uns 115,000 m2. El permís d'urbanització es de 1901. La cassa de Can mora que es conservava ser edificada a 1730 per Josep Mora, tresorer del Marques de Aytona.

Bosch, Antoni, forner i propietari elegit regidor a 1851 tenia un forn a 1849 al carrer gran 164

Bosch Alsina, Rómul, 1846-1923. Nascut a Calella, va ser diputat, senador i alcalde de Barcelona (1905) negocis de navilieres, president del port de Barcelona. Casat amb Àngels Catarineu Ferran. 1896 Permís d'obres naus industrials a l'antic Vapor Vell.

Bosch Miquel, tenia un forn a 1849 al carrer llibertat

Bosch Pinell Miquel va urbanitzar la finca a l'any 1842( riera Sant Miquel, Carme), elegit regidor a 1851.( labrador y propietari)

Bosch y Pahisa, tenia una fàbrica de cotó al carrer Gran 24 segons la guia de 1842

Bou Oliveras Miquel, a l'any 1891 tenia una confiteria i ultramarinos al carre Verdi 54

Boy Josep, a 1849 tenia una fusteria al carrer Gran 43

Bozo Jaime, tenia una “cacharreria” a 1849 al carrer santa Eugenia 14

Brassó Coll Joan urbanitza finca veure finques

Briel Diego, a 1849 tenia una fusteria al carrer Bonavista 5

Bringuet Sebastià, a 1849 tenia una fusteria al carrer Jesús 11

Bruach Cecilia, a 1849 tenia un colmado ala plaça Orient 4

Bruguera Eulalia, mestre escola municipal pàrvuls any 1894 carrer Zurbano 14

Bruguera Ernesto,a 1894 de la junta de instrucció pública com a representant dels pares

Bruguera Jacinto, a 1849 tenia un colmado al carrer Camp del Bou

Bruguera Jose, Viuda de, a 1849 tenia un colmado al carrer Llibertat 25

Bruguera Soldevila Josep, urbanitza 1858 part de la finca de can vidrie.

Bruguera Tomas, comandant el batalló de Gracia a 1841

Brunet Turne Pablo, professor dibuix tècnic, escola arts i oficis, 1894, carrer Gran 177

Brunet Eduardo, montepio rajolers 1856 veure https://historiadegracia.com/rajolers.html

Brunet Esteve, montepio rajolers 1856 veure https://historiadegracia.com/rajolers.html

Buadas Salvador, a 1906 fabricant al carrer Escorial 162

Bulló del Riu Ramon, ?-1875, a 1849 Rajoler, casat amb Àngela Amat Boada, fills Manuel i Josep tenia una casa al c/progres cantonada llibertat, una rajoleria a sant boi i una altre a terres d'en Sagués. Notari Pallos 15,1,1856 extensió 6,000m2, urbanitza amb Felix Casañas

Bulló Manuel va urbanitzar la finca a 1836 junta amb Felix Casañas.El diari a 1844 diu “paradero desconocido”

Busquets Jose, a 1849 tenia un taller de cuir al carrer Gran 123

Caballero Narciso, a 1849 tenia una sabateria al carrer Santa Eugènia 10

Cabra Jacinto, a 1849 tenia una botiga d'aviram Sant Cristòfol 4

Cabrisa Antonio y cia, a 1894 carrer Bonavista 6 sabateria

Cadena Agustin, tenia una botiga de gorres a 1889 al carrer Llibertat 5

Cahuet Dolors, de la junta de senyores de beneficència a 1880

Calaf Facundo Veure https://historiadegracia.com/bullanga1856.html acusat de la mort d'un militar va ser afusellat a 1856.

Calopa Antoni , comerciant, regidor de l'ajuntament de 1852 i a 1862 lider republicà 1869. consta a 1849 com a sastre al carre Gran 168

Calveto Joaquin, mestre escola veure escoles

Calvó Josep, montepio rajolers 1856 veure https://historiadegracia.com/rajolers.html

Calvó Salvador, a 1849 tenia un colmado al carrer Bonavista 10

Camarasa Josep, a 1849 tenia una botiga d'escombres al carrer sant Josep 19

Camp Onofre, tenia un forn a 1849 al carrer Gran 57

Campeny Santamaria José, professor modelat de guix, escola arts i oficis, 1894, carrer Gran 177

Camps Armet Carlos, professor mecànica, escola arts i oficis, 1894, carrer Gran 177

Camps Bosch Juan, metge, a 1894, Cervantes 17

Camps Esteve, a 1849 tenia una botiga d'aviram a la plaça de la constitució 16

Camps Miguel, tenia una taverna a 1849 al carrer Gran 173

Camps Pablo, a 1849 tenia un colmado al carrer Àngel 10

Canals Joan, alcalde a 1851 tenia una taverna a 1849 al carrer Gran 156

Canals Francisco, intervent,montepio rajolers 1856 veure https://historiadegracia.com/rajolers.html

Canals Rosa, a 1896 tenia una vaqueria al carrer Gran 108

Canes Jaume propietari a 1848 junta de beneficència

Canosa Josep Oriol, era mestre de nens a 1841 carrer Gran 139 veure escoles

Canti Juan, a 1849 tenia una botiga de materials de construcció al carrer Gran 176

Canton Juan, a 1849 tenia una barberia al carrer Llibertat

Cañellas Eudaldo, a 1849 tenia un colmado al carrer Jesús 10

Cañellas Juan, a 1849 tenia un colmado al carrer Llibertat 3, i una sabateria al carrer Gran 42

Caparà Soler Francisco, comerciant, va vendre la finca que l'any 1860 va comprar la Marquesa de Moja, que va edificar una gran casa pels monjos Agustins, titulars de la finca des de 1880 a 1973, ara son jardins de Menendez Pelayo. https://historiadegracia.com/agustins.html

1803 va vendre les vinyes que tenia a Montjuïc

1800 importava garrofes de València, botiga a Porta nova

1814 anunci de la vídua de venda de la casa c/ porta nova i la casa de gracia

1821 anunci lloguer casa de gracia( vda josefa i fill francisco).

Caravent Josep, a 1848 junta de beneficència

Carbonell Ramon, a 1849 industria de lli i cànem al Torrent de l'Olla 51

Cardelus Giral Tomas, farmacèutic a 1894, carrer major 56

Cardeñas Pedro, veterinari va instal·lar una clínica a 1850 al carrer Jonqueras

Careta Vidal Antonio, nascut a Gràcia a 1843estudiós de la llengua va participar a Jocs Florals, Mestres del Gay Saber etc. Escrivia a la Linterna de Gracia

Carol Bonaventura, tenia una fàbrica de cotó al carrer Angel 1 segons la guia de 1842

Carreras Argerich Josep. fill del notari Baudili Carreras Ubach a1838 es va casar amb Vicenta Xurriach Roger. Apoderat del marques de Castellvell, virrei del Perú, de qui va heretar totes les propietats gracienques, bàsicament la finca la virreina de gracia.

Carreras Francisco,, a l'any 1896 tenia una botiga d'estores al carrer Gran 21

Cartaña Francesca, llevadora a 1850 vivia al carrer Gran 117

Casabayó Gumà Pedro, secretari escola arts i oficis, 1894, carrer Gran 177

Casajoana Salvador, a 1849 tenia un colmado al carrer Llibertat 14

Casals Andres, tenia una fàbrica de teixits segons la guia de 1842 al carrer Bretón de los herreros.

Casals Duch, Paulino, metge, a 1894, carrer gran 241, metge beneficència 1889

Casals Maria, de la junta de senyores de beneficència a 1880

Casals Lazaro, metge, a 1894, carrer Gran 82

Casals Modesto metge, nomenat alcalde juliol 1883, vivia a Verdi 32, a una casa que havia sigut seva es reunia Fomento protector de la vila de Gracia. Als jardins teatre Moratin, després cines verdi

Casals Ramon, va posar a 1891 un retol al establiment de gèneres de punt que tenia al carrer Gran 67

Casanellas Jaume Veure https://historiadegracia.com/bullanga1856.html acusat de la mort d'un militar va ser afusellat a 1856.

Casanovas Francisco, a 1849 tenia una sabateria a la plaça del Sol 4

Casañas Magdalena, llevadora 1836

Casañas Galtés Felix urbanitza finca a 1836, jnt amb Bulló, va ser alcalde de barri de Gracia a 1837 i regidor a Barcelona representant de Gracia a 1842

Casañas Ramon, rector de la parròquia de jesús a 1846

Casas Antonia, botiga de eines de tall al1849 a la Riera sant Miquel 45

Casas Gabriel, a 1849 tenia un colmado al carrer Gran 133

Casas Jose va urbanitzar la finca familiar a 1880

Casas Josep mestre escola

Casas, Pau fuster a 1848 a la plça Trilla, de la junta de beneficència, apareix a la guia de 1842

Castellet Bullo Pedro va urbanitzar finca a 1843

Castellet Jose, a 1849 tenia carros i galeres per transports Sant Isidre 9

Castells Bernardo hijos, tenia una fàbrica de objectes militars a 1877, i la guia de 1887

Castells Jose, a 1849 materials construcció al carrer Sant Isidre 9

Castells Josefa, a 1849 tenia un colmado al carrer Sant Pere Martir 3

Castells Juan, a 1849 tenia un colmado a la plaça Constitució 20

Catarineu Dolors, de la junta de senyores de beneficència a 1880

Catarineu Francisco, a 1849 materials construcció al carrer Llibertat 30

Catarineu, Josep, tenia un forn, tinent d'alcalde a 1851

Cels Mis Josep acusat en el procés de Montjuïc

Centeno Valls Esteban urbanitza el xipreret. Veure finques

Ceruelo Andres Acusat en el procés de Montjuïc

Chacón Miguel montepio rajolers 1856 veure https://historiadegracia.com/rajolers.html

Chaverri, Peitx i cia, fabricant de corses a 1887

Cidal Pujol, Lluís, metge beneficència 1893

Cirera Juan, a 1849 tenia un colmado ala plaça del sol 10

Claramunt Isidre, era cuiner de la fonda de Can Pioc, i a 1853 va obrir una nova fonda amb el nom de “Los agradecidos” al carrer Gran, a la casa del Baron la Barre 1º pis.

Claretians. Congregacion de misioneros hijos del imnaculado corazon de maria. Fundat a vic 1849 p. Claret que va predicar molt per tota Catalunya 1840-1850, El terreny comprat de uns 15.000 m2 dia 14,3,1854 per hereus josefina (joaquina)castanyer vda fores a jose pere caula. 1859 s'ho queden els claretians. A 1857 bisbe va visitar la finca per dedicar- la a l'ensenyament. al 1860 els claretians ja eren a Gràcia amb la revolució de 1869 van fugir a França, A 1871 va començar el colegi. A 1875 es diu colegio politecnico i a al 1882 tambe era noviciat a 1904 nova església

Claramunt Creus, Teresa 1862-1931 va néixer a Sabadell, treballadora del tèxtil, vagues 1883 reclamant jornada de 10 hores. 1893 empresonada al Castell de Montjuïc amb altres anarquistes, entre ells el seu marit. Altre cop a la presó arran de la bomba del Liceu, i altre cop a 1896 en el procés de Montjuïc. Al ser jutjada va ser expatriada a Londres. En una reunió al Circ espanyol el 16 de febrer 1902 de caràcter revolucionari, quan tenia 40 anys digué: “ ens cal passar comptes amb els burgesos; tots sabem on viuen i per on es passegen i les classes burgeses no tenen senceres les facultats mentals. A mi mai ningú m'ha pres la llibertat perquè mai no l'he tinguda; els burgesos son uns dropos, uns escurçons i uns asses”. escriptora anarcosindicalista. Primera organització feminista a Espanya.

Claramunt Jose, a 1849 tenia un colmado al carrer Llibertat 28

Claramunt Rodoreda Felip, fill de Ignasi Clarmunt Verde, secretari ajuntament de Barcelona. 18,6,1822 va comprar a Josep m. Càrcer la finca can montaner de baix. 18 mujades notari prats. 1823 secretari ajuntament de Barcelona fins 1833. A l'any 1835 quan marxen els fills del masover Anton Samsó. Comença a vendre parts de la finca sense un plano general d'urbanització. Comença pel carrer Congost va cap a l'est i després al nord. Ven finques grans de 1,5; de 1 o de mitja mujades. La casa montaner es l'ultim a vendre. ( tocant al carrer Escorial ). A partir de 1850 actua per poders la seva vidua Amalia Costa Siré. a 1867 vda claramunt ven a juan rubinat cornet. Not constanti gibert. Van acabar les vendes els seus hereus, els Vinyals.urbanitza finca muntaner de baix

Claries Teresa, a 1849 tenia una botiga de verdures al carrer Carme 3

Claveras Maria, tenia una taverna a 1849 al carrer Gran 25

Claverol Jose, a 1849 tenia una barberia al carrer Bonavista

Climent Merce mestra escola

Clot Francisco, tenia una taverna a 1849 al carrer Gran 174

Clot Joan, a 1894 carrer major 201, telers mecànics

Codina Martin, fàbrica de teixits segons la guia de 1842 al carrer Gran

Codina Gili Tomas va ser acusat en el procés de Montjuïc.

Codorniu Miquel, a 1849 tenia magatzem de quincalla al carrer Gran 107, i també telers de cotó.

Coll Antonio Veure https://historiadegracia.com/bullanga1856.html acusat de la mort d'un militar va ser afusellat a 1856.

Coll Duarni Buenventura, a l'any 1873 tenia un safareigs públics al carrer Bonavista 1

Coll Juan, a 1849 tenia un taller de serralleria al carrer travessera

Coll Pedro, tenia una taverna a 1849 al carrer Gran 177

Colom Jose, fàbrica de teixits segons la guia de 1842 al carrer sant benet 2, també a 1849 al carrer Gran 107

Colom Mariano, fabricava conserves de fruita al carrer Francisco Giner 44, va participar a l'exposició de Barcelona de 1860

Colomé Jose, a 1849 industria de cotó al carrer Francisco Giner 16

Colominas Pablo, a 1849 tenia una carnisseria al carrer Gran 23

Coma y cia, a la guia de 1887 diu fabricant de teixits de llana

Comas Eulalia, a 1849 tenia carros i galeres per transports al Torrent de l'olla 17

Comas Felix montepio rajolers 1856 veure https://historiadegracia.com/rajolers.html

Comas Juan, tenia una cansaladeria a1849 al carrer Gran 62

Comas Malla Jaume va urbanitzar la finca a 1842

Comellas Ibern, Jose, metge, a 1894, carrer Gran 181, metge beneficència 1889

Company, familia xocolatera des de 1823 que a 1881 tenia una botiga al carrer Gran 73.

Company Joan, a 1849 tenia un taller construcció de carros a la plaça Constitució 12

Conois Maria, tenia una taverna a 1849 al carrer Sant Miquel 22

Constans y Pellicer, a 1894 carrer Puigmartí, fabrica teixits cotó

Corbella Antonio, a 1849 tenia un taller de serralleria al carrer Sant Pere Martir 21

Corbella Gatells Pedro, serraller al carrer Carme 8 a 1849

Corbella Pedro, a 1849 tenia un taller de serralleria al carrer sant Pere Martir 1

Corominas Ramon, montepio rajolers 1856 veure https://historiadegracia.com/rajolers.html

Correig Mercedes mestra escola

Corsi Ignacio, secretari de l'ajuntament a 1852

Cortés Bartolome, va urbanitzar la finca a 1844. I a 1849 tenia un colmado al carrer Gran 130

Cortés Jacint, Veure https://historiadegracia.com/bullanga1856.html acusat de la mort d'un militar va ser afusellat a 1856.

Cortés Miguel, a 1819 ja tenia venda de mató i llet al carrer Gran 130 “ el matonero”

Cossi Agustin , a 1849 tenia una carnisseria a la plaça constitució 23

Costa Felipe, a 1849 tenia una “cacharreria” a l carrer Gran 37

Costa Gervasi, forner regidor 1853

Costa Jose, a 1849 tenia una sabateria al carrer Vista Alegre 14

Costa Jose, a 1849 tenia un colmado al carrer Gran 61

Costa, José, alcalde a 1886, president de la junta de l'hospital municipal.

Costa Bufi Gaspar, metge, a 1887-1894, torrent olla 119

Costa Moix Antoni, acusat en el procés de Montjuïc

Costas Miquel, alcalde constitucional 1821

Costas Bufí, Gaspar, metge beneficència 1884-1887

Cots Calixto, a 1844 tenia telers a mà, a la plaça del Sol núm. 3

Cots Jose, a 1894 carrer Jesús 1, fàbrica de corses

Craywinckel Pechman, Manuel casat a 1784 Es va quedar amb la finca que els jesuïtes tenien a Sant Gervasi, anomenada Frare Negre. Una part de la finca correspon ara a Gracia i la va urbanitzar a 1949 el Foment de les arts decoratives. Situada al extrem Nord-oest per damunt de Can Gomis. Limita al nord amb la carretera de les Aigües.

Creuhet Pedro, metge a 1849 al carrer Trilla, regidor Ajuntament 1853

Cristià Jordi Josep urbanitza finca el coll veure finques

Cruells Maria, llevadora 1884, carre Santa Àgata 14, títol de l'any 1864

Cruilles Segarra Gertrudis Casada amb Fernando Vedruna Minguella. Filla de Felip Cruilles (marques del Castell de Torrente) i Concepció Segarra Vilamajó. Va heretar la finca coneguda per Ca la Marquesa, situada a la banda esquerra dels jardinets de gracia, ocupant des del carrer Sèneca cap avall a la diagonal. En total 2800 m2. A 1846 l'havia comprat Felip Cruilles a Josep Botey, que a 14,8,1828 l'havia comprat al convent de Jonqueres. Josep Botey a 1842 va cedir a l'ajuntament 670 m2per ampliació del Passeig de gracia i placeta Santa Barbara. Es van anar venent parcel·les i l'ultima va ser la casa que estava situada al cap de munt amb un jardí de 1877 m2. El 21,12,1879 va ser venuda a Domingo Coll Franquesa. Hi havia la Casa de la Marquesa, on funcionava una de les fondes clàssiques de la Barcelona vuitcentista, la de Can Vilaseca. Per la seva situació estratègica va ser ocupada per l'exercit per el control de la població, anys 1856 i 1870, Veure https://historiadegracia.com/bullanga1856.html

Cruz Rodriguez Manuel urbanitza finca veure finques

Cruxen Joan, fuster apareix a la guia de 1842

Cuxart Pablo, a 1849 tenia carros i galeres per transports al carrer Sant Miquel 7

Cuyas Pablo, fàbrica de teixits segons la guia de 1842

Dalmau Josep (1554- 1633) A 1584 es va casar amb Lucrècia Balcells, filla del mercader Pere Balcells i de Magdalena. Del matrimoni van tenir 7 fills i tots van morir prematurament i es va quedar vidu l'any 1625. Josep Dalmau es trobava dirigint el govern de la ciutat quan arribaren a Barcelona els carmelites que volien fundar un convent a Catalunya. Dalmau proposà que s'avancessin als religiosos 1000 ducats per ajudar a la construcció del convent quan era jutge de la Real Audiència. I va ser novament conseller de la ciutat entre 1608 i 1609. El matrimoni desitjava continuar afavorint l'Orde, de manera que al voltant de 1618 proposaren la creació d'un nou convent per educació dels novicis., i van comprar una finca al limit de Sant Gervasi tocant a la riera de cassoles. La fundació del convent de Gràcia va poder-se fer a 1625 i a 1626 Josep Dalmau va passar a viure al convent amb 4 religiosos. Les obres van durar molts anys i l'església es de 1687. Durant l'any 1697 va servir de caserna dels francesos a l’atac de Barcelona.

Daura Antonio, a 1849 tenia un colmado al carrer Gran

Daura, Jaume, a 1893 posa un rètol al establiment que tenia de de jarabes, gaseosas y orchatas al carrer Gran 30

Daura Pablo, a 1849 materials construcció al carrer Sant Francesc 10

De la Torre Lopez Francisco va posar un retol al carrer Gran 39, cantonada Luis antunez “ La Cubana, ultramarinos”

Deler Adelaida, mestre escola municipal elemental nenes any 1894 carrer Gran 52

Delgado Jose, a 1849 tenia una barberia al carrer Gran 28

Delriu Josep, regidor ajuntament 1853

Deluc, fabricant de licors francesos al carrer Gran 9, a l'any 1853

Derch Alió, Francesc Personatge republicà líder de la revolta de les quintes de 1870 i darrer alcalde de la Gràcia Independent 1897. A 1881 era president del Foment Gracienc. “dietario del ciudadano Francisco Derch” dintre del llibre”la contribucion de sangre” 1870 “siete dias de Gracia” carla gracia. Els sublevats van resistir els atacs del general Eugenio Gaminde, al final el 9 d'abril es van rendir a l'exercit

Derch Marsal Francisco, metge, a 1894, carrer Gran 68, a 1894 junta de sanitat

Detouche Eloy y cia, a 1906 empresa metalurgica a P. Lainez 17

Deu Jose, a 1849 tenia una barberia al carrer Llibertat 95

Devesa Salvador, llicenciat en farmàcia, a 1845 secretari del barri de Gracia, a 1853 nomenat caballero de la real orden de isabel la catolica.

Dimas Graells Joaquim, nascut a 1822. escriptor teatral i empresari a 1848 que va arrendar el teatre de gracia.

Domenech Cortes Baltasar, farmacèutic a 1894, carrer Torrent de l'olla 6

Domenech Montaner Lluís, 1850-1923, arquitecte te dues obres fetes a Gràcia, a 1878 la Torre Simon,( Francesc Simon Font era soci de Ramon Montaner a la impremta Montaner i simon). La torre Simón era al carrer de la salut 17( que després va ser remodelada per Enric Sagnier) i l'altre obra seva a 1907 va ser la la Casa Fuster al Passeig de Gràcia 132. A 1875 era catedràtic a la facultat d'arquitectura de Barcelona i director de la mateixa a 1901. Importants encàrrecs a l'exposició de 1888. President en tres ocasions de l'Ateneu Barcelones. President de la lliga de Catalunya. Organitzadors de l'assemblea de la Bases de Manresa 1893.

Domenech Sastre, Jacint Felix 1802-1863. Advocat liberal progressista 1836 diputat, Representant de la comissió de fabriques a Madrid. 1843 ministre de governació, 1853 ministre d'Hisenda, incendiada la seva casa a 1854. La seva relació amb Gràcia prové d'haver comprat en la desamortització la finca dels franciscans, juntament amb Juan Vilaregut. La presa de possessió de la finca va ser una mica polèmica i al final es va arribar a l'acord de que el que era l'església es va mantenir com a tal. La resta de la finca, o sigui, el convent, l'hort i el cementiri van passar a mans privades. El Sr. Domenech era alcalde de Barcelona 1839-1840, també alcalde de Madrid 1843, i va s er també ministre tres vegades. Es va fer una vivenda a costat a l'església, on va viure a 1850 i que més tard van ser escoles. A l'any 1861 va procedir a urbanitzar tota la finca, obrint els carrers Sant Pere Màrtir, Mozart i Domenech. La seva filla Adela( casada als 21 anys, amb Josep M Llinás +1896)) va cedir la casa del seu pare per fer-hi escoles. 1898 Escoles Domenech ( una aula de pàrvuls, una de nens i una de nenes). La escola era gratuïta i pagada per Adela Domenech. Va ser anomenats mestres J uan Ruiz Romero i Angela Moncunill. El 7 de gener de 1901 va arribar a un acord amb l'ajuntament que va acceptar la fundació. Adela Domenech Serra va morir a Madrid l'any 1 916, on vivia algunes temporades. D'acord amb el previst llavors es va posar en marxa el Patronat Domenech, per regir l'escola. Amb el llegat d'Adela Domenech es va remodelar tot l'edifici i el primer director d'aquesta nova etapa va ser Artur Martorell. Es va distingir per ser una escola innovadora i capdavantera. Podeu veure: https://agora.xtec.cat/escolampdomenech/lescola/historia/

Domingo Soler, Amalia ( 1835-1909 ) nascuda a Sevilla i de petita tenia amb problemes de retina que van millorar, però la van afectar tota la vida. A l'any 1860 al morir la seva mare. Després va viure 3 anys a Canàries. I després a Madrid on va començar a publicar a la revista Album de las familias. Allà va conèixer el mon de l'espiritisme, que la va captivar. A 1876 es va traslladar a Gràcia convidada per Lluis Llach, i s'hi va estar fins a la seva mort, integrada en la societat “la buena nueva” 1878 va fundar el periòdic setmanal “La luz del porvenir” al carrer Canó 9. al 1888 va ser vicepresidenta del 1º congres internacional espiritista. Va morir el 29 d'abril de 1909,. espiritista. Escriptora funda la escola laica i gratuïta per a obreres.

Dominics, tenien un finca gran de 10 mujades c/gran...tte olla, travessera, sto domingo, junqueras. A la primera desamortització 21,1,1821 compra Paula Pava. Venda anul·lada a 1823.Al an y 1828 ordre del governador de “construir por si o por otros”. Plànol 54 solars de 30x200, van començar a vendre solars not lluch 1835, 18 solars a façana a c/gran. A 11,8,1841 nova desamortització torna a Paula Pava, que urbanitza tota la finca. Actua Guillermo Pava Galvany notari farres 1841. urbanitza finca veure finques

Duart Utgés Joaquim, a 1852 era llauner

Duran Joan, tenia una taverna a 1849 al carrer Llibertat 34

Duran Vilà Mariano, mestre escola, veure escoles a 1877 posa un rètol al carrer Gran 7 Colegio 1º y 2º enseñanza.

Elias Domingo, a 1849 era torner al carrer Gran 124

Enrich Fot Adrien va ser acusat en el procés de Montjuïc

Eras Puig Enrique, mestre escola

Escajol Teresa tenia una fonda al carrer major 32 segons l'anuari de 1908

Escuder Pablo, tenia un cafè a 1849 al carrer Gran núm. 4

España Molines Baltasar, va començar a urbanitzar la finca a 1806

Espare Esteban, a 1896 tenia una vaqueria al carrer Gran 15

Esparó Valentin, alcalde pedàneo a 1847

Espinàs Pablo, forner de Gràcia que a l'any 1800 li va tocar el 1er premi de la loteria

Estadella Jacinto consta com sastre a 1849 al carrer gran 75

Estapé Marques, Sebastià, era alcalde a 1867

Estartus Jose, a 1849 tenia un colmado a la plaça d'orient 11

Estevan Joan, a 1849 era cadiraire al carrer gran 137

Esteve Antonio, a 1849 tenia un colmado al carrer Bonavista 9

Esteve Martorell Joan, acusta en el procés de Montjuïc

Esteve Ramon Veure https://historiadegracia.com/bullanga1856.html acusat de la mort d'un militar va ser afusellat a 1856.

Estruch Francesc, a 1849 tenia una fusteria al carrer gran 45

Estruch Maria, a 1849 tenia un colmado ala plaça de la Constitució 12

Estruch Miguel, a 1849 tenia una fusteria a la plaça d'Orient 13

Fabra Camilo va tindre una fàbrica de xarxes de pesca i caça a Gràcia a 1860. Va participar a l'exposició de 1860

Fabra Poch Pompeu 1868-1948 Era fill de Josep Fabra que va ser alcalde de Gràcia a 1873 i vivia al carrer de la Mare de Deu de la Salut 44. En el edifici nou hi ha una placa commemorativa. Encara que era de formació enginyer un any després d'acabar la carrera a 1891va publicar el primer esbós de la gramàtica catalana de 1918 i a l'any 1929 se li va dedicar un carrer.

Fabrega Cayetano, a 1906 farbicant del tèxtil a Travessera 95

Fàbegas Andres, farmacèutic a 1894, carrer sant Domènec 22

Fàbregas Juan, fàbrica de teixits segons la guia de 1842 al carrer Sant Cristòfol.

Fabregas Rafart, a 1894 carrer Travessera 95 industria de sederies

Falqués Urpi, Pere, arquitecte, 5 fanals del cinc d'oros, que ara estan a l'avinguda Gaudi. La casa de Passeig de Gràcia 113, de Bonaventura Ferrer. bancs-fanals del Passeig de Gràcia

Fabrés Costa Antonio, nascut a Gràcia. Aquarel·lista i pintor a 1885 va tenir medalla d'or a l'exposició de Londres y a 1887 a l'exposició de Viena

Fabres, Tamaro y cia. Fabrica de papers a 1829 al costat del primer cafè davant església jesús

Fanés Jose, a 1894 estava a la junta de instrucció pública com a representant dels pares

Farigola finca comprada per l'Ajuntament de Sant Genis Horta, Primer va ser hostal i carnisseria. L'ajuntament va vendre a 12,12,1842 una part a Domenec Font Junyent, que ho va passar a Josep Mallart. A l'arxiu de l'Ajuntament hi ha un escrit de 1862 que ja parla que hi havia una escola. L'edifici antic fins 1896 va servir d'hostal i escola, i va ser reedificat 1918-1922 per fer-hi l'escola actual.

Farré Pedro, a 1849 tenia un colmado al carrer Milton 3

Farres Jaime, fàbrica de teixits segons la guia de 1842 al carrer trilla

Farres Oller Mercedes, llevadora 1884 carrer gran 205

Farriols Jaime a 1875 posa un retol al carrer Gran 146 “antigua lecheria, xocolateria i requesoneria.

Farriols Pere, regidor a l'ajuntament de 1850 nomenat pel governador.( tenia arrendades les terres de ca l'alegre)

Fatjó Pau, originari de Cerdanyola, terrenys vapor vell, parent de Vilaregut, s'excusa de ser el primer alcalde que proposava el governador a la independència de la vila a 1850 per edat avançada, Membre del comitè electoral de 1851

Feliu Darnaculletas Salvio, mestre escola municipal elemental nens any 1894 carrer Verdi 77

Ferrandis Tomàs, a 1849 tenia una sabateria al carrer Gran 41

Ferrer Jaume, a 1849 industria de coto al carrer Trilla 4

Ferrer Jaume montepio rajolers 1856 veure https://historiadegracia.com/rajolers.html

Ferrer Joan montepio rajolers 1856 veure https://historiadegracia.com/rajolers.html

Ferrer Julita, tenia una taverna a 1849 al carrer gran 7

Ferrer Magí . Can Toda. Estava casat amb Rosario Alpuente, oidor de l'audiència. L’any 1831 va comprar unes terres al sud de la travessera costat de Sagristà-Arquer. 10.227 m2, i la va dividir en 32 parcel.les que va començar a vendre a 1832 i va acabar a 1835, (alguns cases es van conèixer per mossèn bruno) carrer horitzontal : de la creu, el vertical: del rosari(ara sant Llorenç de munt). També va urbanitzar terres a 1850 a sant Gervasi de can farró . També va ser propietari de Can Toda , comprada a 1831 a Magi Canela, una finca a 68,000 m2. A l'any 1857 Rosario Alpuente vda Ferer redimeix cens 11 mujades part convent Santa Catalina i part Monestir S. Benet de Bages (arxiu notaris rodrigues hisenda publica). A1875 Francisco Ferrer, va arrendar 20,000 m2 a Ramon Salas, terres can toda per fer forns de cal. Can Toda es ara la seu del club natació Catalunya fundat a 1931.

Ferrer Oller Mercedes, a 1894 carrer Gran 165 llevadora, títol de l'any 1869

Ferrer Vidal José, 1817-1894, empresari, polític, va estar estudiant a França i Anglaterra A 1839 comandant de la milícia nacional, 1858 diputat, va fer-se una casa als jardinets de Gràcia.

Ferrer, Buxeda, Sagrera y Cia. Fabrica de mocadors de punt, a carrer Sant Agustí 3, a l'any 1887

Figarola Joaquin, a 1849 tenia un colmado al carrer Gran 9

Figueras Francisco, metge, a 1894, carrer Gran 221

Finanu Joan B. A 1849 era torner al carrer Torrent de l'olla77

Finot Juan, paleta a 1853 vivia a l carrer Gran 176

Fité Magdalena, a 1849 tenia una botiga de quincalla al carrer caputxins vells 3

Fitó Benito mestre escola elemental nens municipal carrer Rosselló 72, any 1894

Fiol Esteban, a 1849 tenia un colmado a la plaça del Sol 10

Florensa Jose, fàbrica de teixits segons la guia de 1842 al carrer Bonavista 2

Fluguet Antonio, a 1849 tenia una barberia al carrer Gran 182

Fochs Avelina, mestra escola,

Fons Andreu tenia un bar segons l'anuari 1908 carrer Torrent de l'olla 90

Font de la vall Dolores mestra escola

Font Ferrer, Miquel, metge beneficència 1887-1890

Font Francisco, fàbrica de teixits segons la guia de 1842 al carrer Sant Gabriel

Font Josepa, de la junta de senyores de beneficència a 1880

Font y Vilaregut, fabrica de teixits de coto segons la guia a 1842

Fontanillas Jose, a 1849 tenia una establiment de anis i agua fresca al carrer Gran 7

Fontes M. A l'any 1853 restaurant frances i pastiseria al carrer santa Eugenia.

Fontrodona Nunell Federico, professor geometria escola arts i oficis, 1894, carrer Gran 177

Fontseré Pau metge a 1836 vivia a carrer Santa Eulàlia 5 (Malecon). A 1850 vivia a carrer Gran 21 i era alcalde de barri.

Forcada Miguel, a 1849 tenia una establiment de anis i agua fresca al carrer S.Cristofol 9

Funezas Estevan, fàbrica de teixits segons la guia de 1842 al carrer Bonavista 2

Furment Jacinto, a 1849 materials construcció al carrer Llibertat 11

Furment Joan, fàbrica de teixits segons la guia de 1842 al carrer Gran

Gabaldà Domenec Joan, acusat en el procés de Montjuïc

Gabarró Lluhí Josep acusat en el procés de Montjuïc

Galimany Jaume, tenia una taverna a 1849 al carrer Gran 175

Galindo Puig Josefa llevadora 1884, títol a Madrid 1857

Galofré, Maria era la mestra de l'escola de nenes a 1841

Gallego Rojas Miguel acusat en el procés de Montjuïc

Gallinart Borràs, Rafel, metge de beneficència a1882

Galvany Rosa , va començar a urbanitzar la finca a 1802

Garcia Benjamin tenia un cafè segons l'anuario1908, carrer Bonavista 39

Garcia Bosch Norberta mestra escola

Garcia de los rios Ramona mestra escola

Garcia Faria Alfredo, professor aritmètica, escola arts i oficis, 1894, carrer Gran 177

Garcia Pedro, mestre gimnàs a 1894 carrer Gran 173

Garriga Miquel, arquitecte del districte de gracia a 1848

Garriga Pablo, a 1849 tenia un colmado al carrer plaça Isabel II 20

Garriga Puig Pedro llicenciat en filosofia i lletres, a 1894 era director del colegio iberico

carrer Gran 71 i Santa Eugènia i Travessera. 15 professors també feien classes de solfeig, dibuix, taquigrafia i idiomes. Tenia alumnes interns, mig pensionistes

Gatell Domenech, Ildefonso, nascut 1834 es va ordenar a 1854 i a var ser rector de la parròquia de Sant Joan de Gràcia de 1868 a 1883. Va crear un col·legi de 2on ensenyament catòlic.

Gaudi Cornet Antoni, 1852-1926 va arribar a Barcelona a 1870 per estudiar arquitectura. A Gràcia hi va fer la primera obra la Casa Vicens 1883. Va treballar bàsicament per a la família Güell. I a 1883 va començar la Sagrada Família.

Gauran Casals Carlos, (1816-1885) arquitecte a 1850 del Teatre Principal de gracia. I a 1854 del mercat de la plaça de la vila de Gracia. Vivia al Passeig de Sant Joan núm. 30. Altres obres seves son hospital militar de Caldes de Montbuy, pla parcelari de Vilafranca del Penedes

Gausachs, Gines, a 1851 es del comitè electoral de l'ajuntament, representant del Partit Moderat

Gavaldà Antonio, mestre escola municipal superior de nens, carrer Leon 2, any 1894

Gay Magi, a 1849 tenia una barberia al carrer Gran 19

Gelabert Ramon, a l'any 1877 tenia una barberia al carrer Sant Antoni

Gelpi Francesc, farmacèutic a 1894, carrer Gran 16 a 1894 junta de sanitat

Gené Dionis, a 1849 tenia una barberia a la plaça del Sol 8

Genis Josep, montepio rajolers 1856 veure https://historiadegracia.com/rajolers.htmlp

Gibert Juan, a 1849 botiga de roba de llit al carrer Gran 145

Gibert Mauricio, montepio rajolers 1856 veure https://historiadegracia.com/rajolers.html

Gil Francesc, a 1849 era toner al carrer Torrent de l'Olla 37

Gil Pedro, mestre escola municipal elemental nens any 1894 carrer Àngel 67

Gili Pablo, a 1849 tenia una sabateria al carrer Santa Rosa 1

Giner de los Rios, Hermenegildo, nascut a cadis a 1847,vivia a Madrid on era professor del Instituto de Libre Enseñanza i va a viure a Gràcia en ser elegit a les eleccions de 1903 pel partit republicà. Seguidor de Lerroux

Giner Ramon, a 1849 era ferrer al carrer Gran 123

Giralt Gerardo, a 1849 tenia una botiga de mató i llet al carrer Santa Eulalia 7

Giralt Francisco, a l'any 1894 tenia una botiga de robes al carrer Puigmarti 5

Giralt Grifol Josep, va urbanitzar finca Can Payró

Giravent Domingo, montepio rajolers 1856 veure https://historiadegracia.com/rajolers.html

Girbau Ignacio, a 1894 carrer Esmaragda 14, taller serralleria

Girbau Josep, fàbrica de teixits segons la guia de 1842 al carrer Gran

Gironella Masriera, a 1894 carrer Romans 1 fabrica teixits cotó

Gispert Angela, a 1849 tenia carros i galeres per transports Santa Eulalia 2

Gispert Jaime, tenia una cansaladeria a1849 al carrer gran 14

Gonzalez Pedro, gran fabrica de metxes i mistos fosfòrics a Bonavista/torrent de l'olla a 1837

Gorchs Jacinto, a 1849 era ferrer al carrer Gran 136

Gorro Onofre, a 1849 es dedicava als transports carrer sant Isidre 7

Grases germans, urbanitza finca veure finques

Grassot Ballester Jeroni. Can Grassot. Jeroni Grassot Ballester va comprar la finca al Sr. Brichfeus. A la part sud de la finca hi ha una petita part que es territori de Barcelona. A 1825 ja existien carrers sant Jaume i sant pere. El seu fill Francesc Grassot casat amb Carolina Mujal va morir a 1833 i deixa l’herència , que no es executar fins 1847: 2/3 als fills Francesc, i Antoní que es va casar amb Josefa Elias. A l'any 1843 Josefa Elias vidua, va arrendar per 5 anys els conreus de la finca a Vicens Llavallol. La vídua que es va casar amb Francisco Cezat, que al 1858 va començar a vendre. La finca total era de 150,000 m2. El 15,11,1856 notari Fernando Ferran, escriptura de divisió de la finca entre els dos fills de josefa Elias, que son Dolores nascuda a 1838 i Roman nascut 1841. Urbanitzada part de la finca a 1865 corsega, pje alió, p.sant joan, industria. Encarreguen plànols a 1866, i comencen els establiments. les ultimes rajoleries desapareixen a 1879-1880.

Gratias Fabres Joana Maria1824-1903, creix a l'empara del P. Palau a penitents. A finals 1881 (notari Lopez ) fa poder a Joan Mari canonge de Eivissa, per vendre unes terres que te a la parròquia de Sant Josep de Eivissa. Va crear una escola en terrenys del P. Palau i un convent de carmelites missioneres, que temps després va fer gran escola al centre de gracia. 1872 va heretar bens del P. Palau. 1862 fundació carmelites missioneres . fins 1885 estan a penitents la escola i les monges

Grau Narcis, metge apareix a la guia de 1842

Grau Paciano, tenia una taverna a 1849 al carrer Gran 181

Grau y cia, a 1894 carrer santa Àgata 21, cintes elàstiques

Grau y cia, a 1839 fabrica de mistos precisa empleades carrer Bonavista

Grifols Jaume, tenia una taverna a 1849 al carrer Aurora 13

Grimany, Josep, vivia al carrer Bonavista, a 1851 reuneix a casa seva els electors per formar Ajuntament, regidor a l'ajuntament de 1850 nomenat pel governador.

Gros Pablo, tenia una taverna a 1849 al carrer Vapor 12

Grunell Antonio, a 1849 industria de lli i cànem a la plaça del Sol 18

Guardiola Armengol, montepio rajolers 1856 veure https://historiadegracia.com/rajolers.html

Guardiola Dolores vda Catarineu asociacion damas beneficencia municipal 1884

Guardiola Isidro, a 1849 materials construcció al carrer Gran 152

Guradiola, Josep, rajoler elegit regidor 1851

Guardiola Vicente rector de la parròquia de s. Josep 1894

Guardiola Sagues Josep, va urbanitzar la finca a 1862

Guasch Manuel, mestre escola

Guerra Gifre, Liberato 1831-1870, va ser mestre a Gràcia. Va dirigir la revista “la pedagogia” que va funcionar de 1864 a 1868

Guerra Pichot Enrique, farmacèutic a 1894, carrer major 126

Güell Bacigalupi Eusebi, 1846-1918 va comprar la finca Can Montaner de dalt per convertir-la en el seu domicili. Va urbanitzar parts de la finca, i a la resta va fer el Park Güell. Va estudiar a França i va continuar els negocis del seu pare. Regidor de Barcelona a 1875, diputat 1878 i president del Centre Català. President del Jocs Florals de 1900.

Guilera Francisco, tenia una taverna a 1849 al carrer Gran 178

Gilguans Ernesto, a 1849 botiga de roba de llit al carrer Gran 26era ferrer al carrer

Guillamon Domingo montepio rajolers 1856 veure https://historiadegracia.com/rajolers.html

Guix Antonio, a 1849 tenia un Hostal al carrer Gran 173

Gurgui, Joan, regidor a l'ajuntament de 1852, constructor de botes de vi.

Gurgui, Josep regidor ajuntament 1862

Gurgui Pau, a 1849 tenia un taller construccio de carros a Gran 144

Gustà Bondia Jaume, arquitecte municipal a 1907 va dissenyar la seva pròpia casa al carrer. Alegre de Dalt 72. Està catalogada com d'interès local. També a 1893 va fer la casa del Foment Voluntari al carrer Maspons 6/ Sant Joaquim 12, on ara hi ha el centre cívic La Violeta. Altres obres son alguns pavellons de l'exposició de 1888

Heras Jose, a 1849 tenia un forn de pa al carrer Gran 122

Hombravella i cia, a la guia de 1887 diu fabricant de plumeros al carrer Neptu 43

Hortal Amalia, asociacion damas beneficencia municipal 1884

Hortal Mariano, a 1849 tenia carros i galeres per transports al Torrent de l'olla 71

Hugas Roig Emili, treballava de sastre i tipògraf a Gràcia. Iniciador de la internacional bakuninista. A 1869 era secretari de l'Ateneu Català de la Classe Obrera. I va assistir al 1º congres obrer espanyol a Barcelona a 1870 i al Congres Cosmopolita a Barcelona a 1885, i junt amb Martí Borras escrivia les publicacions de La Justicia Humana i Tierra y libertad . Veure el procés de Montjuïc https://historiadegracia.com/montjuic.html

Huguet, va urbanitzar la finca a 1807

Ibañez i Cia Joaquim, a 1887 tenia una fabrica de mistos

Ibern Gregorio, montepio rajolers 1856 veure https://historiadegracia.com/rajolers.html

Idalot Francisco, a 1896 tenia una vaqueria al carrer Gran 33

Illa Formenti Celestí, acusat en el procés de Montjuïc

Inglés Ignasi, Veure https://historiadegracia.com/bullanga1856.html acusat de la mort d'un militar va ser afusellat a 1856.

Janer, Ramon, regidor a l'Ajuntament de 1852 alcalde accidental a1851

Janer Janer Joan, professor dibuix, escola arts i oficis, 1894, carrer Gran 177

Janot Josep, regidor a l'ajuntament de 1850 nomenat pel governador.

Joanich March Esteve 1793-1869 estava casat amb Rosa Alà, a l'any 1806 compra les terres de can casaca a Antoni Sala, 58.752 m2 , el limit nord sr. Reig paret mitgera de 125 m., est camí /torrent comte, sud travessera, oest torrent pregó. Els fills Esteve, Camil, Rosa, Antònia l'any 1877 urbanitzen la finca 236 parcel·les. va urbanitzar la finca .

Jordana Bartolome a 1840 venia llet i mato al carrer Gran 191

Jordana Joaquim, veí de gracia venia llet de cabra i vaca a Barcelona a 1840

Jorge Manuel, a 1849 tenia un colmado al carrer Torrent de l'olla 36

Jover Casas Josep (1884-1954) Mas Fregatell o Jeccseli. A l'any 1830 la família Jeccseli va vendre la finca al Baró de la barre. Per problemes econòmics l'any 1859 Els curadors dels fills de la Barre varen vendre la finca a Antoni Jordà Santacreu espòs de Francesca Vilaresau Riu. a 1866 el matrimoni Antonio Puig rovira i Narcisa Asper Morell, hereus de Jeccseli, van reclamar la finca demostrant que s'havia venut sense tots els requisits legals i els hereus de Francesca Vilaresau retornen la finca a Antonio Puig, que van arribar a un acord amb Josep Jover Casas. A l'any 1927 es va vendre part de la finca l'Ajuntament de Barcelona per a fer Hospital Militar.

Jordana Antonio, a 1849 tenia una carnisseria al carrer Gran 140

Jordana Bartolome, a 1849 tenia venda de mato, aigua i sucre al carrer Gran 191

Jordana Rosina, de la junta de senyores de beneficència a 1880

Juanola Reixac Joaquina, mestre escola municipal elemental nens any 1894 carrer Bonavista 24

Jujol Andreu, mestre escola veure escoles

Jujol Gibert, Josep M. Arquitecte va col·laborar amb Gaudi en trencadís del Park Gúell. A Gràcia va construir la casa Queralt, carrer Pineda 12, de l'any 1917, i finca Sansalvador Passeig Mare de Deu del Coll 79 de 1910.

Julià Alsina Juan, farmacèutic a 1894, carrer Bonavista 9

Julià Bartomeu, a 1849 feia de llauner al carrer Gran 33

Julià Francisco, a 1894 carrer San Joan 8, fils de cosir

Julià Pere, a 1850 vivia al carrer gran 150 i era constructor de botes de vi i mesurador oficial.

Juncadella Casanovas Geroni. Cal comte ?- 1875 fabricant de teixits estampats. L''any 1836 ja era representant de la junta de fabriques. Va edificar una gran fàbrica a S. Martí Provençals. Co-fundador a 1863 del Banc de Credit Mercantil. Per deutes impagats del propietari va quedar-se amb la finca de cal compte, finca de 97.920 m2 amb una casa edificada a l'any 1695 que a l'any 1699 va comprar el Comte de Sta Coloma. A l’any 1848 ven la finca a Josep Safont Casanovas. Projecte Urb 1930, en total 273 solars, dotze illes. Durant la guerra civil va servir d'asil a uns 200 refugiats.

Juncosa Arús Oleguer, ?- 1880. Va obrir una botiga al carrer Ferran de Barcelona a 1835 i l'any 1882 va comprar terrenys i van fer una fabrica a Gràcia a costat d'on ara hi ha la Casa Fuster, a més de xocolata tenien cafè, te, canyella i sucre, hi treballaven en total 143 persones. Al morir el pare, el fill Olaguer es va quedar la botiga de Barcelona i l'altre fill Pere es va quedar la fàbrica de Gràcia. Van obtenir medalla d'or a l'exposició de 1888.

Juncosa Anita, asociacion damas beneficencia municipal 1884

La barre Pechman Juan Antonio 1769-1851 Can Falcó. Baron de la barre, fill de Adriano y Josefa. Es va casar a 1799 amb Dolors Taberner Bofarull, i va morir a Gracia. Va ser tinent de “granderos del regimiento de las guardias walonas”, mariscal de camp, governador de Mataró 1814-1820, i governador de Girona1824. El titul de baron de la barre el va tenir a bans del seu germà Manuel. El fill Jose la barre Taberner e4s va casar amb Ana Diaz Manso Winchart. Es va fer una gran casa al carrer Gran numero 190-192. Va començar a vendre parceles de la finca a 1842. A 1855 arrenda algunes terres per pasturar ovelles i a 1862 altres terres per fer cantera i rajoles. El net Agustin La barre Diaz Manso va ser ministre embaixador mort a 66 anys el 28,4,1908. Volia vendre la gran part de la finca a l'Ajuntament per fer un parc mes gran que el del Guinardó, però els seus hereus s'hi van negar.

Lacaba Santiago, tenia una farmàcia a 1849 al carrer Gran 27

Lagarriga Ramon, a 1849 materials construcció al carrer Travessera 20

Lange Defebach Clement, acusat en el procés de Montjuïc

Larrard Claveria Joan Alexandre 1735-1814 natural de Olorn França, casat amb Magdalena Llauder Matas, comerciant, cavaller 1775, a l'any 1799 va compra el palau del duc de Sessa a Barcelona.1796 cònsol de Dinamarca. el seu fill larrad llauder pere alexandre 1794-1823 Peguera, casat amb Dolores Juez sarmiento Oriol, va comprar la finca muntaner de dalt a Josep m Carcer. el fill larrad juez-sarmiento antoni 1810-1887, va començar a urbanitzar la finca a1879 nomenat regidor bcn. A l'any 1899 la finca es va establir a Eusebi Guell Bacigalupi .

larrard familia va començar a urbanitzar la finca can montaner de dalt a 1844

Lasi Teresa, tenia una carnisseria al carrer Gran, apareix a la guia de 1842

Lawrence Davis George, (1830-1894) missioner gales de l'Assemblea de Germans nascut a Monmouth va arribar a Barcelona en missió evangelitzadora a 1868. De seguida va començar a vendre bíblies situant-se a les Rambles o a la plaça de l'Ajuntament i fan viatges per Catalunya. Junt amb Enric Payne i altres van establir 1879 una impremta al carre Encarnació 92 de Gràcia. La societat The Trinitarian Bible Society era la que finançava el carro bíblic. Amb la seva esposa Sarah van obrir una escola al carrer Sant Gabriel 9, a una antiga sala de ball. Entre 1873-1875 van tenir escoles i dispensari al numero 35-39 del carrer Igualada. A 1879 va ser director de l'hospital el Samaritano, del carrer Torrent de les Flors, A l'any 1881 vivia al carrer Providència 49, A l'any 1883 va fer imprimir la bíblia en castellà traduïda per Casiodoro de la Reyna. A Gràcia van fundar altres escoles, un hospital dispensari i un institut de segon ensenyament. veure escoles evangèliques i hospital evangèlic, fundat a 1893 amb colaboració de presbiterians i metodistes. Va publicar dos diaris La Aurora de Gracia (1873-1887) i La Estrella de Gracia (1875-1887). Després va anar a viure a Caldes on té dedicat un carrer. https://historiadegracia.com/evangelic.html

Lesseps Crevinyi, Ferdinand 1805-1894. Encara que pròpiament la plaça Lesseps es territori de Sant Gervasi, s'inclou aquí doncs a 1917 l'ampliació de la Plaça va agafar part del territori de Gracia. Nascut a Versailles i nacionalitat francesa. Va ser consol a El Caire ( Egipte ) i a Barcelona on va estar de 1842 a 1848. A l'any 1842 i va intervenir per aturar el bombardeig de Barcelona aquell any. Posteriorment fou ambaixador a Madrid. Ja jubilat va dedicar els esforços a la construcció del Canal de Suez 1869. i a 1880 va iniciar les obres del canal de Panamà.

Linés Josep, a 1849 tenia una botiga de verdura i fruita al carrer Sant Cristòfol 7

Llagostera Josefina, mestra escola

Llanas Francesc, rector de la parròquia Sant Joan a 1894

Llanas Joaquin, va urbanitza finca

Llarch Leopold, Veure el procés de Montjuïc https://historiadegracia.com/montjuic.html

Llavallol Felipe, propietari, regidor a juntament 1862

Llavallol Josep, tintorer, regidor ajuntament 1853

Lleonart Andres, a 1894 de la junta de instrucció pública com a representant dels pares

Lleonart Casanovas, Dolors. 1868-1936. Nascuda a Gualba. Va ser un prodigi en els estudis des de primaria que va cursar a les escoles publiques del municipi. Va acabar la carrera de medicina als 19 anys i el mateix any 1887 va ser nomenada Medico-Honoraria del hospital municipal de Gràcia, i ella va correspondre oferint-se per atendre gratuïtament al hospital quan fos requerida pels seus coneixements. Casada amb Ramon Montserrat Lucena, metge de la beneficència municipal, tenien un despatx als Jardinets de Gràcia al núm. 127

Lloveras Jaume, tenia una taverna a 1849 ala plaça del sol 9

Llucià Carlos, a 1849 tenia un colmado al carrer Gran 42

Lopez Cayetano, metge, a 1843 era regidor a Bcn per Gracia

Lopez de Ayala. Angeles 1858-1926. Nascuda a Sevilla va arribar a viure a Barcelona i es va instal·lar a Gràcia. Va ser secretaria i grau 18 la lògia maçònica La Constancia. A 1896 va fundar el diari “el progreso”, on escrivien Dolores Zea, Júlia Aymà, Amalia Domingo, Amalia Cervià, Belen Sarraga i Concepcion Arenal. Periodista, escriptoras i publicistaLopez de Ayala, Angeles. escriptora y periodista, a 1872 escriu una novel·la. A 1881vivia a Madrid on va ser empresonada per manifestacions anti-monàrquiques. Al final va a anar a viure a Barcelona on va conèixer a Amalia Domingo Soler i va publicar a la “La luz del porvenir”. 1892 juntament amb Amalia Domingo, espiritista, i Teresa Claramunt, anarquista van crear la “sociedad Progresiva Femenina” de Barcelona , al 1898 es va instalar a c/seneca 2. A 1895 era la secretària de la lògia maçònica “la constancia”. Va participar en congressos lliurepensadors a Buenos Aires, i Madrid 1892-1910

Lopez Menendez Jose va urbanitzar la finca 1887. Era notari a Bcn.

Lopez Raimundo tenia una taverna a 1849 al carrer Travessera 17

Llopis Bruno, vivia a 1851 a la plaça Major núm. 8

Llorens Antonio, tenia una taverna a 1849 al carrer Sant Domenec 4

Llorens, Manuel calesero y propietari elegit regidor a 1851

Lufó Esteban, tenia una taverna a 1849 al carrer Isabel 1

Macip Jose, a 1849 tenia una barberia al carrer Gran 142

Macip Sedó Josep, soci de Tomás Mayans i Francisco Alsina. Va Urbanitzar part de la virreina

a 1843. Al inventari de 7,9,1870 notari Farres, encara tenia 18 censos, dels solars.

Madurell Antoni, a 1849 tenia una negoci de cistells al carrer Gran 137

Maignon Esteve, Can Andarió La finca va ser comprada a 1816 per Esteve Maignon a Anton Casals Merli, i Ramon Pujol Prunes. Tenía 10.000 m2, preu 6000 lliures. Límits : Llevant: Anton Trilla, Migdia: Miquel Alegre, Ponent : Torrent de l’olla. Tramuntana: Francesc Turó, Ignasi Ferran. Arruïnada durant la guerra de la independència. Obres reconstrucció 1819 fetes per Josep Maignon (fill) per import de 12470 lliures. La masia va ser enderrocada l'any 1965

Maignon familia urbanitzen finca a 1875 cal vidiré i can andarió veure finques

Malats Domenech, Pau alcalde de Gràcia a 1854-1856. Protector de la escola de pàrvuls. A l'any 1857 va ser atacat per uns desconeguts i lligat a la riera de Malla. A l'any 1860-1862 era delegat de vigilància de les afores de Barcelona, manant els mossos d'esquadra, va perseguir molta gent i va capturar una fabrica de moneda falsa al carrer Massens, va detenir a Pedro Jober que s'havia fugat del presidi de Montjuic, i també a Vilassar una fabrica de moneda falsa. A 1856 la reina el va nomenar Caballero de la real orden.

Malloll Jose, a 1849 tenia un colmado al carrer Gran 91

Malpeu Jacinto, a 1849 tenia un taller de serralleria al carrer de la Travessera 41

Mañach Pere, quan a 1901, va succeir al seu pare Salvador Mañach Trias va fer una fabrica a Gracia a la Riera de Sant Miquel 39. Arquitecte Josep M Jujol. Feien claus i panys de seguretat que el pare havia après a Paris i havia millorat. Va tenir medalla d'or a l'exposició de 1888.

Marcó Jeronimo, veterinari a 1894 junta de sanitat

Margarit Mercader Josep va se acusat en el procés de Montjuïc.

Marimón Jose, va participar a l'Exposició de 1860 fabricant de coles, al carrer Llibertat 11.

Marsal Josep, tenia una botiga de vetes i fils a 1849 a la plaça de la cosntitucio20

Marsé Teodoro montepio rajolers 1856 veure https://historiadegracia.com/rajolers.html

Martí Balius, Ramon, propietari va instal·lar una màquina hidràulica pel seu pou a 1851

Martí Fèlix, alcalde acusat de “mando despotico” a 15,4,1883 “el eco de bcn”

Martí Jaume, regidor a l'ajuntament de 1850 nomenat pel governador.

Martí Joaquim montepio rajolers 1856 veure https://historiadegracia.com/rajolers.html

Martinez Antonio, a 1849 tenia una botiga de verdura i fruita al carrer Gran

Martorell Bisbal, Artur. 1894-1967. Mestre. Casat amb Maria Codina també mestra. A 1914 obté el títol de Magisteri. A l'any 1919 guanya la plaça de Primer director de les escoles del Patronat Domenech de Gràcia on va estar fins 1931. Despres va tindre altres càrrecs al Departament de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona

Marturia Maria, a 1849 tenia un colmado al carrer Argentona 14

Mas Gasió Lluís Veure el procés de Montjuïc https://historiadegracia.com/montjuic.html

Mas , viuda vicente, tenia un forn a 1849 al carrer Gran 141

Mas Vicente, a 1894 estava a la junta de instrucció pública com a representant dels pares

Mas Piera Joaquim va urbanitzar la finca a 1836. Era regidor a l'ajuntament de 1850 nomenat pel governador. tenia un forn a 1849 al carrer Gran 153, regidor eleccions 1853, a 1860 era tresorer del montepio de sant isidro

Masip Joan, metge apareix a la guia de 1842

Maspons Miguel, tenia una taverna a 1849 al carrer Llibertat 23

Massacs Torrente Domenec ( 1891-1965). grup esperantista Paz y amor ( Pacô kaj Amo ) fundat a 1907 a Gràcia, i va durar fins 1939.era un lloc freqüentat per anarquistes i comunistes on es sentien ben acollits, com deia el mateix Josep Alberich Jofre president de la Federació Catalana d'Esperanto.L'ànima del grup era Domenec Massacs (1891-1965) moltes vegades represaliat per vagues des de que era aprenent. Va estar a la presó de 1920 a 1926. Va actuar contra la autoritat ell sol i parant atenció per a no produir altres víctimes. A 1926 Tres mesos després de sortir de la presó va atentar contra Primo de Rivera, i per tant va tornar a la presó fins que va ser alliberat a 1931 per la república.

Massens Miquel va urbanitzar la finca a 1861

Mata Maneja Manuel, nascut a 1848, llicenciat en dret a 1869 i escriptor era propietari de la finca on hi havia la Capella de Sant Onofre, que va ser expropiat per l'Ajuntament. Veure https://historiadegracia.com/san_onofre.html

Matas, fabrica teixits elàstics fundada a 1851,que tenia una fabrica a Gràcia amb 140 treballadors, al carrer Granada/Guadalajara i per tant actualment no es territori de Gràcia.

Matas Maseda Joan, tenia una taverna a 1849 al carrer Gran 184

Mateu Sagués Benvingut va ser acusat en el procés de Montjuïc.

Marti Aixelà, Ramón, va estudiar dret a Cervera. Va ser professor a la universitat, vice-president de l'Acadèmia de Jurisprudència. Va morir a 1858. Va urbanitzar la finca a 1860

Martí Gil, a 1849 tenia una carnisseria a la plaça de la constitució 24

Martin Vicenç Veure https://historiadegracia.com/bullanga1856.html acusat de la mort d'un militar va ser afusellat a 1856.

Mayans Tomas ( ?- 1882) farmacèutic, botica carrer major 49 altres diuen major 87 ( a 1894 diu 87) primera farmàcia de gracia oberta a 1830, regentada per joaquim torra. Promotor a 1850 del teatre principal. 1840 regidor a bcn representant Gracia, 1869 alcalde accidental. casat amb balbina borrell amat, fills marina, balbina, jose. a 1848 junta de beneficència. 1857 obrer parroquia

Mayans Cesar Augusto, farmacèutic a 1894, carrer major 87

Mayans Natalia, asociacion damas beneficencia municipal 1884

Malatesta, Enrico. 1853-1932 Va arribar Barcelona convidat per Pere Esteve al novembre de 1891 i va anar a viure a Gràcia on va animar els grups revolucionaris

Maralli Isidro, tenia telers a mà abans de 1850 a l carrer Bonavista 6

Mariné Elisa, mestra escola,

Marsal Jose,a 1849 tenia un colmado al carrer Gran 117

Marsans Peix Josepa la casa situada al passeig de la Mare de Deu del Coll 41 es obra de l'arquitecte Juli Marine, en terrenys comprats a l'any 1906. actualment des de 1981 es alberg de la mare de deu de Montserrat

Martí Antonia, a 1849 tenia una botiga de verdures al carrer Rosari 1

Martí Jose, a 1849 era esparter al carrer Gran

Martí Josefa, a 1849 tenia una botiga de verdures al mercat de Gracia

Martinez Antonio, a 1894 carrer Jesús 8, taller ebenisteria

Mas Vicente, a 1849 tenia una fusteria al carrer Gran 3

Massanes Dalmau, Josepa 1811-1887escriptora i feminista. casada a 1843 amb Fernando Gonzalez de Ortega, comandant d'infanteria. publicava als diaris La religión, El Vapor o la Guardia Nacional. Escrivia poesia en català. Los trobadors nous 1858. reina jocs florals 1862. Te un retrat penjat a la galeria de catalans il·lustres 9,8,1858 va comprar un terreny a Josep Bruguera a la cantonada de Mare de deu del coll i Napoleo. A l'any 1864 va fundar asil “junta de damas” a prop església Sant Joan

Massens Soler Miguel ( 1827-?) casat amb teresa rabassa puig

Massó Morera Joaquin, metge, a 1894 , carrer Gran 67

Matas y cia, a 1894 carrer Matas 1 teixits elàstics

Mayol Salvador, regidor ajuntament 1853

Mendoza Juan rector de la parròquia a 1836

Mer Ribot Manuel mestre escola veure escoles

Mestres Rius, Gaspar. can andalà, finca al costat de la riera vallcarca, abans dita riera d'andalà. Limitada al est pel camí a sant genis d'agudells.Situada enfront de l'hospital Pere Virgili. Extensió 5,000 m2.Actualment escola CEIP Pare Poveda. la finca havia estat establerta a 28,3,1756 pel marques de la manresana a Gaspar Mestres Rius ( notari José Rondó) eren part de les terres de can falcó.

Miguel Jose, a 1894 carrer Gran 23, tipografia

Miquel Roca, Lluís mestre d'obres i constructor

Milà Jaime, a 1849 tenia un taller construccio de carros al carrer Sant Gabriel 9

Millà Salvador, tenia una cafe a 1849 al carrer Llibertat 11, i a 1849 tenia un colmado a la plaça d'Orient 3

Mimi Jaime, a 1849 tintoreria per a fàbriques al carrer Sant Pere 29

Mir Isidre, tenia una taverna a 1849 al carrer sant Domenec 4

Miralles Ferrando Rafael, va ser acusat al procés de Montjuïc

Miret Buenaventura, farmacèutic a 1894, carrer Verdi 70

Miró Companys Isidre acusta al procés de Montjuïc

Modollell Amat Tadeo va urbanitzar la finca a 1844

Molas Duran Josep va ser acusat de recaptar fons per la compra d'explosius. Veure el procés de Montjuïc https://historiadegracia.com/montjuic.html

Molatos Nicolas, a 1849 tenia fàbrica de hules.

Molet germans, a 1888 tenien una fàbrica de mistos fosfòrics al carrer Tordera 32 sucesorts de Izquierdo Curel i Cia que fundinava des de 1872

Molist Morral Pere 1818-1890, fonedor, casat amb angela humbert. 1869 va comprar la finca de can alegre, l'Hermot. Va urbanitzar la finca a 1869 (carrer leonor, molist, antequera)

Mommal Buenaventura, a 1849 tenia una barberia al carrer Travessera 36

Montañà Jose, a 1849 tenia carros i galeres per transports al carrer Sant Pere Martir 41

Montañà Luis a 1849 productes quimics al carrer Quevedo 2

Monestir de Jonqueres tenien una gran finca que van urbanitzar a 1826

Monclús Pablo, anomenat alcalde pedaneo a 1839 abans de ser municipi independent, i encara exercia el càrrec a 1847. Vivia a la Travessera 46. Negociante y oficial retirado.

Monfort Antoni, a 1849 tenia una barberia al carrer Gran 124

Monfort Ignacio, fàbrica de teixits segons la guia de 1842 al carrer Gran

Monfort Ramon, a 1849 tenia un colmado al carrer travessera 33

Monfredi Teresa ( de Larrain) de la junta de damas que crean una escola per a parvuls a 1851. Quan ja eraa vdua a 1865 es de la Junta de la asociacion de socorro de la clase obrera

Monjo Rosa, a 1849 tenia una botiga de quincalla al carrer Gran 3

Monjo y xirinacs a 1894 carrer rabassa 83 industria de sederies

Montagut Bosch Pedro, metge, a 1894, travessera 29

Montaña Pedro capellà escola veure escoles

Montesinos Aguior Marcos, metge, a 1894, al carrer Zurbano 81

Montesinos Aymat Macias, a l'any 1892 tenia una farmàcia a l carrer Ramon y cajal 112

Montaña Luis, a 1844 tenia un taller de productes químics al carrer Quevedo 2

Montmany Alborná Antoni 1797-1861. va comprar part de la Virreina a carreras 10,11,0836 not fco maymo. Al morir 1861 va heretar Antoni Rius Julià que va acabar de vendre els terrenys.

Va urbanitzar la finca a 1861

Montserrat Lucena, Ramon , metge municipal 1894

Mora Josep, fàbrica de teixits de coto segons la guia de 1842

Mora Josefa, a 1894 carrer travessera 10 llevadora 1884, titol 1875

Mora Raimunda, llevadora 1884 carrer sant miquel 19

Moras Duran Antonio, va urbanitzar la finca, provinent de Can Falcó, a costat la farigola a 1864

Morell Jose mestre escola

Morell Ribas Pere, acusat en el procés de Montjuïc

Moret Antonio, a 1849 tenia una carboneria al carrer Gran 68

Morros Jaume, tenia un forn a 1849 al carrer Planeta 2

Muncunill Garcia Angeles mestra escola

Muñoz Baldomero, acusta en el proces de Montjuïc.

Musté Igual i Cia, a 1877 tenia una fàbrica de mistos al carrer Granada del panedes.

Nadal Joan, a 1849 era ferrer al carrer Gran 83

Napoleon Antonio Fernandez Soriano casat amb Ana Tiffon Casans. notaris Joaquim Serra 8,10,1875. va comprar la casa del vidrié als hereus Maignon, not Josep Umbert 17,4,1875. fotògraf.

Navarro Maria, a 1849 tenia un forn de pa al carrer Gran

Nieto y Cia, a 1875 tenia una fàbrica de mistos al Torrent de l'olla

Nogués Figueras Antoni acusat en el procés de Montjuïc

Nogués Jose, a 1843 lloga una casa per les escoles municipals al carrer Gran

Novell Francisco, a 1849 tenia botiga de joguines i baratijas al carrer Gran 23

Novell Juan, a 1849 tenia carros i galeres per transports al carrer Sant Francesc 5

Noy Jose, a 1849 tenia una carnisseria a la plaça constitucio 23

Nunell Pedro, mestre escola,

Oliva Carlos, a 1849 materials construcció al carrer Bonavista 4

Olivé Josep, regidor a l'ajuntament de 1850 nomenat pel governador

Olivé Francisco, a 1849 tenia un colmado al carrer Gran 151

Oliver Isidro, teni una botiga de legums a 1849 a la plaça de la constitucio 20

Oliveras Estrada Ambrosio ( ?-1867) casat amb felicia hall-milberg, te un fill Ambrosio Oliveras hall nascut a 1845. propietari de can xirot i també propietari de finca a c/sant antoni, que després va vendre a un capellà, la part on ara hi ha colegi monges carmelites misioneres. ( abans havia sigut de Matas buscarons) not farres 18,7,77. fills guillermo, cayetana, stalita

Oliveras de la Roca va urbanitzar finca can xirot a 1906

Olives Marc va urbanitzar la finca a 1830

Olivet Jose, a 1849 tenia un taller de serralleria al carrer Sant Pere Martir 24

Ombravella Jose, tenia un forn a 1849 al carrer Travessera num 11

Ordeix Martin, a 1849 tenia un colmado al carrer Travessera 30

Oromi Casimiro, metge, a 1894, carrer Verdi 2

Orriols Jose, a 1849 fabrica vasos i menaje a la Travessera 1

Ortega Espinos Jose, mestra escola carrer gran 57 a l'any 1840

Ortega Maximo,a 1849 botiga de roba de llit al carrer Gran 176

Orteu Aymerich Francesca 1830- casada amb baltasar españa molines( mort 8,10,1862 a montpelier), era regidor perpeto de BCNde la finca de Can Regas, abans Manso casoles, abans Creu trencada, que estava part a sant gervasi i par a Gràcia, ( pl gala placidia, c/ la granada. ) ven terrenys a 1866, a c/ gran a antonio jordana. notari bellsolell. ven tambe a 1866 a miquel sola deulofeu. baltasar españa hereda la finca de raimunda torres molina

Ortiga Angel, a 1849 tenia un colmado al carrer Gran 191

Ortiz Joaquin, a 1849 tenia una forn al carrer Gran 166

Otzet Francesc, 1857 obrer parroquial

Padró Antonio, a 1849 es dedicava a “Calderero” al carrer gran 74

Padullàs Ramon a l'any 1878 es dedicava a llogar carros amb establiment a la Travessera 54

Pagés Sebastian, a 1849 tenia un negoci de roba vella al carrer Gran 187

Pahisa Maria, mestra escola publica,

Paiesa Julià Veure https://historiadegracia.com/bullanga1856.html acusat de la mort d'un militar va ser afusellat a 1856.

Palau Marsà Francesc, metge, a 1894, pl del sol 7

Palau Quer Francesc. 1811-1872. nascut a Aitona va ingresar a ls Carmelites a 1836. Es va allistar com a capellà als exercits carlins i va haver de fugir a França a 1840. Allà va viure en una cova fent d'ermità. A Barcelona va fundar una escola però amb un ensenya,ment tan reaccionari que va ser confinat a Eivissa on va residir en una cova. En contacte amb Mossen Cinto Verdaguer va predicar una mica per tot Catalunya, fent exorcismes. A 1852-53 actua junt amb la Hermandad catequistica a Gràcia. A l'any 1854 va comprar uns terrenys a Ramon Martí i Miquel Hortal que ells havien comprat a 1850 al desmembrar les propietats de la Virreina. Al barri dels penitents. Va ser alliberat del confinament a l'any1860. A 1870 l'autoritat eclesiàstica el va suspendre d efinitivament i va morir a 1872 a Tarragona.

Parera Bartolome, a 1849 tenia un colmado al carrer Sant Pere

Pares Francisco, a 1849 tenia un colmado al carrer Bonavista 61

Partagas Jaime, a 1849 era ferrer al carrer Llibertat 8

Parull Joan, fàbrica de teixits segons la guia de 1842 al carrer Gran

Pascual Benito tenia una escola a 1849 al carrer Llibertat

Pascual Esteban e hijos, a 1894 carrer alsina 4 , fabrica teixits coto

Pascual Francisco, a 1849 fabrica de sabó al carrer Llibertat 6

Pascual Salvà Benito, a 1852 es mestre d'escola.

Pascual Tintoré Miguel a 1894 arquitecte municipal

Passan Salvador montepio rajolers 1856 veure https://historiadegracia.com/rajolers.html

Pastells Aubert Dolors, mestra escola

Pau Catalina, tenia una taverna a 1849 al carrer Sant Marc 5

Pava Paula va urbanitzar la finca a 1836

Pava Galvany Guillermo, urbanitza finca que havia sigut dels dominics

Payeras Pelegrin, mestre escola,

Payne Enrique mestre escola

Pedrol, Antonio tenia un forn a 1849 al plaça d'Orient 4 i un altre a Pl. Constitucio 19

Pedrol Domenech Jose mestre escola

Peitx Augé Joan va comprar terres de can andarió 7,8,1875 i 12,10,1875 not Lopez Menendez, als hereus Maignon i va urbanitzar la finca veure finques. A 1875 va ser regidor ajuntament.

Peitx Rosendo, a 1894 estava a la junta de instrucció pública com a representant dels pares

Peitx y cia, a 1894 carrer Domenech 7, fabrica de corsés

Pelegri Josep acusat en el procés de Montjuïc

Perellada Engracia, a 1849 industria de cotó al carrer Gran 84

Perello Barfull Miquel, actua com apoderat de juan duran monec pbro. Va urbanitzar part de la finca alegre de baix. Solars dels carrers alegre belen, serrahima..

Perello Juan r. Rector de la parròquia a 1857

Perpiñà Pascual, a 1885 tenia una fàbrica de mistos al carrer P.Alegre/ Molist. A 1892 encara funcionava.

Perramon Isidro conserge escola arts i oficis, 1894, carrer Gran 177

Peguera Manuela baronesa rocafort va finançar l'escola de les monges Vedrunes.

Peguero Gregorio, comandant militar de gràcia a 1880

Perez Comas Josefa, mestra escola,

Perez Francisco tenia una taverna a 1849 al carrer Sant Pere 12 (malecon)

Perez Rafaela, a 1894 carrer tte olla 33 llevadora

Perpiña garcia Joaquin, farmacèutic a 1894, carrer Zurbano 112

Pi Arnau Vicenç Acusat en el procés de Montjuïc

Picas Miguel, a 1849 tenia un colmado al carrer Gran

Piera Anton, a 1850 tenia una fabrica al carrer Llibertat

Piera Gerardo, a 1849 tenia carros i galeres per transports a casa Solà

Piera Vicente, a 1849 tenia un colmado al carrer Sant Pere Martir 29

Piferrer Gualba Ana 1861-1928 casada amb Eduard Carles Ferrer. herència de la mare rosa gualba espigol casada amb joan piferrer soler. avi josep gualba modolell (+1846). manso besora 41,9 ha.Crta arrabassa darrera l'orfenat ribas.

Piguillem Tomas, a 1849 botiga roba de llit al carrer Gran 36

Pijot Benoit acusat en el procés de Montjuïc

Pitxot Claudina, mestra escola,

Pla Buenaventura, mestre música any 1894 carrer gran 177

Pla Isidre, a 1849 tenia una sabateria al carrer Gran 18

Planàs tenia una cafè segons l'anuari 1908 plaza sol 3

Planas Amat Pablo va urbanitzar la finca a 1826

Planas Magin, a 1849 tenia un forn de pa al carrer Gran 169

Planas Ramon, a 1806 feia de mestre a Can Pardal

Planas y Buscallà, a 1894 carrer quevedo27 fabrica teixits cotó

Planella, anunci demanant cosidores i obreres al carrer sant miquel 16, a l'any 1849

Pons Francisco, metge a 1849 al carrer Gran 177

Pons Manuel, a 1849 tenia una barberia al carrer Gran 29

Pons Sans Jose pare família 1894 junta sanitat

Pons Tarrech, Jose. Nomenat pel Governador, 1º alcalde de Gracia a 8 de juliol de 1850 en espera de les eleccions. A 1851 secretari del partit progressista.

Ponchioni germans, van instalar a 1824 la fonda a Gracia “todo al uso de Paris, Helados, sorbetes, horchatas i Cerveza.

Porta Benet, a 1849 tenia una botiga d'aviram al carrer Santa Eugenia 3

Portolà Guinart Rosa -1891 va urbanitzar la finca de can gomis 1875.10 mujades 48960m2, Curva paseig sant gervasi vallhebron. Plano 1935. francisco gomis, tendero de lienzos. a 1870 s'hi va instal·lar la capitania general que fuig de la febre groga. Construïda en terrenys can maduixer jardins italians segle xviii. On hi havia la casa ara hi ha camps d’esport. mig destruïda a la guerra civil, a 1950 cedida als jesuïtes que la van vendre a FOC ( finca c asimir gomis ros). urbanitzada la part sota la crta d'horta a 1875 per Rosa Portolà Guinart

Poudevila Luciano, va estar present a l'exposició de 1860 de Barcelona amb “guanicionero y arreos militares”

Prats Tarrech Josep, 1857 obrer parroquial, regidor de l'ajuntament a 1850-1852, a 1849 era representant de Gracia a l'Ajuntament de Barcelona.

Prieto Jose a 1896 es dedicava a las mudances amb despatx al carrer Gran 45

Prim Pujol, Joan a 1894 dirigia el colegio peninsular del torrent de l'olla 136 i carrer perla 3. alumnes interns, migpensionistes i externs

Pruna Juan Y cia, a 1894 carrer Culebra 23, bordats mecànics

Puga Francisco, tenia una escola a 1849 al carrer Gran

Puig Alorda Antonio, metge1884, torrent de l'olla num 7

Puig Antoni, a 1849 botiga de roba de llit al carrer Gran 123

Puig Joan, alies Manresa, era fuster as 1849 al carrer Gran 174

Puig Joan tenia una taverna a 1849 al carrer Llibertat 19

Puig Martin, a 1896 tenia una vaqueria al carrer Gran 11

Puig Obradors Antonia va urbanitzar l' hort de can pardal a 1874

Puig Salvador montepio rajolers 1856 veure https://historiadegracia.com/rajolers.html

Puig Sebastian, a a1896 tenia una vaqueria al carrer major 75

Puig Valentin, a 1849 es dedicava a llogar carruatges i caleses al carrer Trilla 7

Puiggali Joan, a 1849 tenia una fusteria al carrer gran 123

Puigoriol Francesc, fàbrica de teixits de coto segons la guia de 1842 al carrer Llibertat 4

Puigurmida Rafel, a 1849 feia de veterinari al carrer Gran 24

Pujades Antonio, a 1849 es dedicava a llogar carruatges i caleses a la plaça constitució 3

Pujades Miquel tenia una botiga al carrer Gran 9 a 1849

Pujades Ramon Veure https://historiadegracia.com/bullanga1856.html acusat de la mort d'un militar va ser afusellat a 1856.

Pujals Jose, a 1849 tenia una barberia al carrer Gran 30

Pujals Ramon, a 1848-1850 tenia una barberia-cirujano al carrer Gran 6 i alytra a Gran 183

Pujol Ambrós Enric Veure el procés de Montjuïc https://historiadegracia.com/montjuic.html

Pujol Antonio, a 1849 es dedicava a llogar carruatges i caleses a la plaça constitucio 20

Pujol Josep Oriol, a 1849 es dedicava a llogar carruatges i caleses al carrer Gran 137

Pujol Teresa, a 1894 plaça Constitució 13 llevadora

Pujol Ventura Josefa, llevadora 1884, títol de l'any 1882

Queralt Pedro, a 1849 es dedicava a llogar carruatges i caleses al carrer Sant Miquel 17

Queraltó Agustin va fundar una escola abans de 1864 que després var ser el Colegio Iberico

Quintana, Esteve, participa del comite electroal de 1851 regidor a l'ajuntament de 1850 nomenat pel governador.

Rabassa Barenys Antoni, va urbanitzar part de la finca can trilla a 1836. Regidor a 1852. Va ser convocat al comitè electoral de 1851

Rabassa Pla Ramon, nascut a Malgrat casat amb Teresa Batet, urbanitza finca carrer Rabassa

Rahola Adela mestra escola

Ramis Pañella Domenec 1803-1870, mecànic inventor de telers especials. Va convertir-se en fabricant de teixits, casat 1º josepa taix vilaseca, 2º lutgarda agustí. Va anar a estudiar tèxtil a França i va obtenir el privilegi real de fabricar teixits de pana a 1844 Va ser president junta de fabriques els anys 1845-47. A la fàbrica del carrer Ramis hi havia 79 telers jacquard i 39 seval. En total 298 empleats. A l'any 1840 s'associa amb Joan Guell Ferrer. 1846 “Guell, Ramis i Cia” que instalen una fàbrica a Sants, i a Gràcia funciona Ramis i cia (domenec ramis associat amb nicolau tous soler) 1855 assassinat Sol i Padris director de la fàbrica. I va ser ferit domenec ramis. Es va dissoldre la societat i s'ho queda tot Joan Guell. 300,000 duros. Notari Magí Soler 15,6,1856. Ramis marxa exiliat, acaba la seva activitat industrial. 1858 ramis hnos. Textil de lana

Ramoneda Rafel ( ignacio) va comprar 5 solars a la urbanització de Agata Trilla, per fer una de les primeres fabriques de teixits on treballaven 50 persones, al carrer Santa Rosa 5, fàbrica de teixits segons la guia de 1842 , a 1850 diu Ramoneda Ignacio.

Ramos Facundo urbanitza finca

Ravell Jose, a 1849 tenia carros i galeres per transports al carrer Santa Eulalia 10

Reig Bonet Josep 1806-1868, fabricant, tinent alcalde 1864, comissari regi exposició de Londres 1862. Casat amb Mariana Carreras Duran, i després amb Dominga Vilardell Camps. Havent començat a 1840 al carrer Vigatans 8, va tenir una altre fàbrica a Gracia a partir de 1856., però va seguir vivint a carrer Vigatans 8 de Barcelona. Va participar a l'exposició de 1860 a Barcelona. A la seva mort va dir-se Eduard Reig y cia i en morir Eduard Reig Carreras (1842-1880), que estava casat amb Rosa Martí Sancho, i que va ser alcalde de Barcelona a 1870-71, les hereus van constituir una societat amb Felix Batlló Masanella i va passar a dir- se Reig, Batlló y cia, estava situada al carrer Reig i Bonet 46. industria de sederies. A tombar el segle va desaparèixer el nom de Reig i la societat va dir-se Batlló y cia.

Respall Josep 1856 jutge de pau, 1857 obrer parroquial, alcalde interino a 1856-1863-1865

Ricart Vicente, a 1849 tenia un taller de serralleria al carrer Sant Pere Martir 4

Ribas Compaña Francisco, farmacèutic a 1894, carrer Verdi 6

Ribas Grau, a 1849 tenia una fusteria al carrer Llibertat 21

Ribas Marc, a 1849 tenia un forn de pa al carrer Lleialtat 12

Ribas, Tomas, mestre escola

Ribera Antonio metge regidor a l'ajuntament de 1851-52 al carrer gran 177

Ribera Vilaró Juan, mestre escola,

Ribet Melchor, fuster a la plaça Llibrtat a 1850

Ribo Concepcion, vda Valles, farmacèutic a 1894, carrer Llibertat 14

Ribó Roura Antonio a 1879 tenia una xocolateria al carrer Oreneta 1

Ricart Vicente serraller al carrer s.pere martir 1 a l'any 1848. Afinador de pesos i mesures oficial.

Riera Gertrudis, tenia una taverna a 1849 al carrer Gran 8

Riera Jose, a 1849 materials construcció al carrer Llibertat 17

Riera Jose, a 1849 era matalaser al carrer santa eugenia 14

Riera Josefa, asociacion damas beneficencia municipal 1884

Rifé Magí, a 1849 tenia un taller construccio de carros al carrer Sanr Rafel 14

Rigalt Pedro, tenia una taverna a 1849 al carrer Gran 98

Riu Rubinat Francisco, farmacèutic a 1894, carrer major 74

Riudort Antonio,a 1894 de la junta de instrucció pública com a representant dels pares

Rius Antonio, a 1849 tenia un taller construcció de carros al carrer sant Pere 110

Rius Gabriel, , dit “gabriel de can Vidrie” posa casa huespedes a carre sant rafel 14

Rius Matas Pedro, professor física, escola arts i oficis, 1894, carrer Gran 177

Roca Batlle Joaquim.1741-1811. Finca la fontana casat amb Raimunda Pi Cantallops. Més senyorial que agrícola la inca tenia 16,000 m2. Comerciant , Baron de Marmellar, de la junta de comerç (1774-1810).El fill Vicente Roca Pi ( 1811- 1852) casat amb Carme Espinac Puig, comença a vendre alguns terrenys a 1842 i va anara a viure a Badalona. Va passar l'herència la seu germà c apellà Joaquim Roca Pi, que va morir a 1864, la herència llavors va passar als descendents de la germana Mercé Roca Pi casada amb Josep Prat, i es hereu Joaquim Prat Roca (1804- 1872) casat a 1831 amb Maria Abadal. Hi ha plets familiars per l'herència a 1867. Josep Prat Abadal va casar-se amb Carmen Pastors, que va promoure l'obertura de la Rambla del Prat a 1894. Teatre del bosc inaugurat a 1905, ara cinema bosque, ocupava parta de la finca.

Roca Galés Josep 1828-1891 teixidor a la fabrica Vilaregut, en les vagues de l'any 1854 va defensar al empresari. 1860 professor a l'escola de tissatge. 1866 propagador del cooperativisme, fundador de la revista “ La asociacion”. 1868 elegit al congres obrer català. 1870 delegat al congres obrer espanyol. 1876 va anar a Filadelfia, com enviat a la Exposició Universal. 1880 va fer conferències al Centre Industrial de Catalunya amb molt d'èxit entre els empresaris. 1881 molts empresaris el proposen com a diputat. 1885 divulgador i director del diari del centre industrial de Catalunya ( c/ carme 106). vivia a gracia al carrer Torrijos 20/ plaça de l'ajuntament. Podeu veure fundació roca gales

Roca Inés, Can Roca,casada amb Jose Santa Maria Gelbert Alcalde Corregidor de Barcelona. De 1858 a 1863. Propietaris de una casa coneguda per Can Roca de Santa Maria a 1910 i can roca a 1930. Relacionada en comitès soldats Marroc amb Josepa Massanes.

Roca Mateo, a 1896 dirigia la Funeraria al carrer Gran 49

Roca Rafael, a 1849 tenia un colmado al carrer Gran 24

Roca Soledad, de la junta de senyores de beneficència a 1880

Rodellas Matilde, de la junta de senyores de beneficència a 1880

Rodon Rovira Eulalia, infermera que va morir a setembre de 1885 veure Hospital Municipal

Rodoreda Gurgui, Mercé (1908-1983)Gran escriptora . Moltes de les seves obres descriuen la vida a Gràcia, barri que coneixia bé per haver-lo visitat sovint doncs vivia a Sant Gervasi molt a prop de Gràcia, al carrer Angelon i al carrer Saragossa.

Rodriguez Canadell Ignacio, metge, a 1894, pl virreina 5

Roger Antonio montepio rajolers 1856 veure https://historiadegracia.com/rajolers.html

Roger Jaime, a 1844 tenia una fàbrica de estampats a Gràcia segons una guia de l'any.

Roig Francisco, a 1887 tenia una fleca a carrer gran 19, coneguda com Forn de la parra.

Roig Juan, a 1849 materials construcció a la plaça d'Orient 19

Roja Ignacio, fàbricant de teixits segons la guia de 1842 al carrer Llibertat 5

Rojas Manuela, a 1849 tenia una establiment de anis i agua fresca al carrer Gran 99

Romans Company Onofre 1790-1866 casat amb Francesca Jordà Gelabert( de sarria). corredor de canvis. herència de onofer romans casterá, abans fco romans, abans antonio rosell amat. Can bartra 5 mujades, als dos costats de la travessera, 3,25 sobre travessera i 1,75 sota travessera. Limita al sud amb 1 mujada de puiggener sentemenat ( casa misió claretians). testament not constanti gibert 18,6,1866. inventari not constanti gibert 23,6, i 2,8 .1866. fills ana, eugenio i federico. 8,4,1874 not farres, arrendan 5,000 m2 para ladrilleria, sobre la travessera, del total de 16,000 m2 de la finca que anava de casa mision a juncadella. 1904 plet germans utzet romans, josep utzet ( ana romans jorda= josep Utzet). hi ha molts permisos d'obres de 1877

Romans Jordà Eugenio va urbanitzar la finca a 1876

Romero Martinez Ramon acusat en el procés de Montjuïc.

Romero Vicente, Diputat fundador de la Sociedad econòmica graciense de amigos del pais

Roquet Juan , mestre escola al carrer Gran 27, a l'any 1847

Rosa Joval Josep , regidor ajuntament 1853, alcalde a 1858

Rosell Fustet, Pau rector parròquia santa maria a 1894

Rosell Imbert Josep va urbanitzar la finca.

Rosell Mateo, a 1849 botiga de tintoreria al carrer Gran 184

Rosell Sabino a 1894 carrer Plata 15 sabateria

Rosés Mateo, a 1849 tenia carros i galeres per transports al carrer Seneca 38

Rosich , Andreu, hortelà vivia a 1851 a costat de l'esglesia de Jesus.

Rosich Jose, fabrica ladrillos al carrer s. Salvador a 1846

Roura Comas Jaume, alcalde 1879-80 durant el seu mandat es fa l'esperada des de 1862 connexió de clavegueres amb Barcelona.

Roura Alba Ramon, farmacèutic a 1894, carrer major 230

Roura Lima, Santiago metge municipal 1894

Roura Teixidó Francesc, acusat en el procés de Montjuïc.

Rovell Jaime, a 1849 tenia carros i galeres per transports al carrer Santa Eulalia 2

Rovira Antonio, tenia una taverna a 1849 al carrer Angel 16, a 1850 tenia una local al carrer sant Gabriel 14, on es van fer reunions de propietaris i ajuntament amb el governador

Rovira Cosme, va ser nomenat rector de gracia a final 1848

Rovira Francisco, a 1849 es dedicava a llogar carruatges i caleses al carrer Gran 14

Rovira Francisco, tenia una taverna a 1849 al carrer Travessera 40

Rovira Magdalena, tenia una cansaladeria a1849 al carrer Gran 34

Rovira Miguel, a 1849 materials construcció al carrer sant Miquel 8

Rovira Ramon, a 1849 tenia un colmado al carrer Gran 25

Rovira, Rosa, llevadora al carrer sant josep, apareix a la guia de 1842

Rovira Roses, Miguel regidor a l'Ajuntament de 1852, alcalde a 1850, regidor a l'ajuntament de 1850 nomenat pel governador.

Rovira Segues Miquel, regidor a l'ajuntament de 1850 nomenat pel governador.

Rovira Trias Antonio( 1816-1889 ) casat amb magdalena rabassa barenys. titol arquitecte 30,3,1842. a 1851 elegit grup partit progressista, regidor, diputat, arquitecte municipal gracia i Barcelona. Te una escultra de bronza a la plaça rovira de 1990. 1859 guanya concurs de l'eixample que despres es dona a ildefons cerdà. 1884 va disenyar el mercat de la barceloneta i 1888 el mercat de la Concepció. El fill de antoni rovira riera i gertrudis trias. Fills ricard rovira rabassa advocat i antoni rovira rabassa arquitecte

Rubinat Remedios, a 1894 carrer bonavista 17, llevadora

Rubinat Cornet Joan va urbanitzar la finca a 1874

Rubió y Marcet, a 1894 carrer travessera 119, fabrica de gomes

Ruiz Fidel mestre escola, ja es citat a 1834

Ruiz Luis, a 1849 tenia una establiment de anis i agua fresca al carrer Gran 5

Ruiz Romero Juan, mestre escola municipal elemental nens any 1894 carrer Zurbano 10

Rusinyol Estrany Salvador va urbanitzar la finca a 1839

Sacarias Andres, a 1849 tenia carros i galeres per transports al carrer Sant Miquel 62

Sala Agustin, a 1849 industria de sederia al carrer Santa Madrona 1

Salamanca Mayol Jose Maria, 1811-1883,nascut a Màlaga, Marquès de Salamanca, conegut per la construcció del barri Salamanca de Madrid. Ministre d'Hisenda a 1847. Va comprar uns terrenys a Gràcia, a Jaume Safont, a la banda dreta del Passeig de Gràcia entre el carrer Bonavista i la Diagonal on va fer alguns xalets, des del carrer Còrsega a Bonavista, davant els jardinets a l'any 1866 i l'arquitecte va ser Elies Rogent. Però no va prosperar i no se li coneixen més activitats immobiliàries a Gràcia ni a Barcelona. Tot va quedar en mans del Banco del Credito Mercantil.. Actualment hi ha blocs de pisos. Havia construït ja el conegut com a Palau Robert

Salvat Francesc, a 1849 tenia una sabateria al carrer Gran 177

Safont Lluch Josep. D'una família propietària de moltes finques, que va incrementar amb la compra de bens eclesiàstics durant la desamortització. El va heretar el seu germà Jaume que va ser intendent i administrador dels bens nacionals. A Gràcia.........Va ser administrador del comte de Santa Coloma, i va adquirir moltes de les seves finques.

Safont Lluch Jaume va urbanitzar la finca a 1843

Sagnier Vilavechia Enric, veure https://historiadegracia.com/sagnier.html

Sagrera Isidre, a 1849 tenia una fusteria a la plaça Orient 10

Sagristà Valenti Can Arquer, situada a Travessera 236 entre roger de flor i p. Sant Joan. Valentí Sagristà Vial era propietari a 1753, qui abans de 1802 ja va fer unes 13 cases ( malecon) va vendre a 1780, a Josep Costa. A 1798 hereta la seva neboda, que per queixes d'herències no van prendre possessió fins 1802. Va passar al seu fill a 1820 Pere Arquer Valls. 9,000 m2. A 1825 es van fer 9 cases més. Diari de bcn 26.3.1819 anunci venda terres i una casa, en total 24.480 m2. 1842 la agricultura no rendeix, instal·lacions de blanqueig. al 1871 tota la finca arrendada a “ladrilleros” notari farres 25,6,1871. 1850 demana permís obres nuevas dos calles la creu i sant narcis, sense exit. 1857 regidor de l'ajuntament. Diari bcn 6.4.1859 anuncia la venda judicial bens de Sagrista . Les casetes de la Travessera van ser enderrocades a 1894 per ruïnoses.

Sagués Antonio, a 1849 tenia un colmado al carrer Llibertat 30

Sagués Felix, a 1849 tenia carros i galeres per transports al carrer sant Josep 1

Sagués Francisco, a 1849 tenia un colmado a la plaça Constitució 5

Sagués Jose, a 1849 tenia una carboneria al carrer Llibertat 17

Sagués Leopoldo, regidor a 1850, 1857 obrer parroquial regidor a l'ajuntament de 1850 nomenat pel governador. a 1849 tenia carros i galeres per transports al carrer Llibertat 25

Sagués Mariana, a 1849 tenia una botiga de verdura i fruita al carrer Caputxins Vells

Sagués Melchor, tenia una cansaladeria a1849 a la plaça del Sol 1

Sagués Miquel va urbanitzar la finca a 1862

Salaran Torrente Generosa mestra escola veure escoles

Salat Joan , prohom 1º fagin de capsana 1836

Salazar Sanchez Elena, mestra escola veure escoles

Sallent Bonet Ramon, metge, a 1894, carrer Gran 64

Sallés Joan, can pioc inaugurat a 1815 cafè fonda i ball públic del taverner joan sallés (alies pioc) en tres solars del carrer sta magdalena 12 cantonada carrer trilla, la societat Gayarre hi organitzava saraus, sarsueles i concerts. Ampliada a 1845, a 1903 va passar a ser cercle catòlic de gracia

Sallés Mariano, regidor a 1851-52. taverner i propietari. Inscrit al batalló de la milicia nacional a l,any 1843. tenia una taverna a 1849 al carrer Sant Rafel

Sama Torrents Salvador 1861-1933 Marques de Marianao alcalde bcn 1905-1906 i 1910-1911

Samsó Jose, a 1849 tenia una carboneria al carrer gran 16

Samsó Heras, Francisco es va llicenciar en medicina a 1883, metge, a 1894 al carrer Verdi 101

Salmurri Bartolomé, a 1849 venia matalassos al carrer Gran

Sanchez Aroca Rafaela, profesora 1907 escola Arts i oficis, situada a Can Trilla

Sanllehy Alrich Domenech 1847-1911 Estava casat amb ana girona vidal. Era polític, fill d’un metge homeòpata pioner (joan sanllehy metges 1821-1900). Als anys 1906-1908 alcalde de Barcelona. Va dimitir quan no es va acceptar el seu programa d'ensenyament laic, la coeducació de nens i nenes i la catalanitat.Propietari cal xipreret, el va vendre a 1975 al club la salut. Per sobre de la plaça hi ha barri periodistes, en part de terrenys que va vendre Sanllehy. La plaça Sanllehy que porta el seu nom va ser remodelada a 1919 conjuntament amb tot el barri dels periodistes.

Sanmartí Domingo, a 1849 tenia un lloc de begudes (agua fresca y azucarillos) al carrer Jesus 15

Sans Antonio, a 1849 era d'ofici esparter al carrer Gran

Sans Joan, a 1849 tenia una botiga de quincalla a la plaça del sol 11

Sans Manlleu, fabricants de botons d'os a 1877-1887

Santaló Pere, a 1849 era llauner al carrer Gran 162

Santamaria Gelbert Josep, (1812-1867) del partit progressita alcalde de Barcelona de 1858 as 1863, a l'any 1843 era comandant de la milicia nacional. Casat amb Ines Roca, Casa Roca sobre la Travessera de Dalt a costat del Park guell.

Santpere Eulalia.Can Santpere. Eulalia Sanpere Saldanya, també propietaris de can baró, abans Aguilar, abans Conill. Ramon Iborra Salvà va vendre a Francesc Sanpere metge, mort a 1743 deixa una pubilla Eulalia, casada amb Josep Escuder, morts els dos sense descendència. Va passar l'herencia al nebot Josep Pascali Sanpere casat amb Maria Pau Van Mark, baró de sant Lluís, ambaixador a Suïssa mort 1908, títol de baró de 1794. El títol concedit perquè la dona Maria Pau va ser niñera de la reina Isabel de Borbon. Al casar-se la reina als 13 anys la niñera es va quedar sense feina i en compensació als serveis li van donar el títol al marit. La fila Maria Pascali Pau va morir l'any 1910 sense descendència. Herència a Rafael Izquierdo Gutierrez, cosí de Maria Pascali, coronel a filipines.... 1874 capità general de Catalunya, maçó. La travessera de dalt era coneguda anteriorment com a camí de can Sanpere. Era molt apreciat el marbre negre de les canteres de can baró (viaje de España. Antonio Ponz 1787), i la valuosa casa de Eulalia Sanpere ( a distinctive industrialitzacion cotton in barcelona 1728-1832, JKJ Thomson) pag 232. Joaquim i Luisa Llanas Lopez de la Huerta. Urbanitzen la finca a 7,1,1908

Saperas Miró Francesca, acusat en el procés de Montjuïc

Saragossa Joan Veure https://historiadegracia.com/bullanga1856.html acusat de la mort d'un militar va ser afusellat a 1856.

Sardà Miguel, a 1849 tenia un colmado al carrer Gran 30

Sarriera Feliu Jacinto va urbanitzar la finca a 1844

Sauquillo Concepcion, a 1896 tenia un estanc al carrer garn 151

Segarra, Antonio, regidor ajuntement 1862

Segui Conxa, asociacion damas beneficencia municipal 1884

Seguí Francesc, a 1849 tenia una fusteria a la plaça del Sol 17

Segui Pou Enric, (1880-1969 ) Clínica dr. Segui. casat amb Roser Campañà. la clinica a 1994 va passar a ser propietari “Mutuam” i va desaparèixer la reixa d'entrada. Als anys 1930 escola municipal “ la salut”

Seita Cervera Eduard, acusat en el procés de Montjuïc

Sellas Jaime, tenia una taverna a 1849 al carrer Travessera 17

Sendil Jose, regidor ajuntaament 1851-52, serraller i propietari al carrer gran 51

Sentmenat Carles va urbanitzar la finca a 1835

Seres, Antoni la seva casa al carrer Verdi 39 es obra de lluís miquel i roca.

Serra Carmen, mestre escola municipal elemental nens any 1894 carrer Zurbano 10

Serra Clara, a 1849 tenia una botiga de verdura i fruita al carrer Gran 184

Serra Clarós Josep 1865-67 alcalde de gracia actua despòticament contra les persones d'idees liberals, al final va ser destituït. Va fer empresonar a Josep Roca Galés que va ser enviat confinat a Lugo, igualment perseguia a Antonio Calopa, que no va ser trobat i van anar a la presó la dona i les filles. I el mateix a Joan Molist, Mariano Sallés i Lluís Parts. A 1881 impugna les eleccions a Gracia., perquè havien perdut els conservadors. 1887 administrador de “sucesores puigmarti”, va liquidar les finques que quedaven, urbanitzant els terrenys amb la vídua de Puigmarti, Carme Gispert

Serra Francisco, a 1849 tenia una botiga de pintes i adornos pel cabell al carrer Gran 156

Serra Francisco, era boticario a 1821 i encara a 1849 al carrer gran 27

Serra Francisco, a 1849 tenia un colmado al carrer Gran 156

Serra Gerardo, a 1849 tenia una carnisseria al carrer Gran 120

Serra Jose a 1849 tenia un forn al carrer Gran 17

Serra Oriol Ramon, fabricant de teixits segons la guia de 1842 a la Riera sant miquel 5

Serra Pablo montepio rajolers 1856 veure

Serra Serafina, a 1849 tenia un colmado al carrer Travessera 10

Serratosa Teresa, a 1849 tenia una botiga de verdura i fruita al carrer SantbPere Martir

Sert Badia, Francesc, 1863-1919. casat amb Genara Lopez Diaz, germà del pintor Josep Maria. Enginyer industrial va dirigir la fabrica tèxtil de la família al carrer Francisco Giner 23, i altres empreses industrial i mineres. El rei va atorgar-li el títol de Compte de Sert . Es diu que tenien una fàbrica a Gràcia a 1865-1906

Sicart Torrents Isidre ( -1929) Comte de Sicart. Títol pontifici de l,any 1875, casat amb Dominica Vilar va anar a Cuba a 1818. A l'any 1856 va comprar una illa sencera de la urbanització de marti-vilaregut. Sant salvador 44 fins plaça del nord. 1939 la finca la van comprar Germans de la salle. A 1967 es va fer l’edific nou ocupant tots els jardins

Simó Vicente, a l'any 1850 va complir 100 anys, era tartaner.

Siré Antonio, a 1849 tenia un colmado al carrer Bonavista 45

Sirera Juan, tenia una taverna a 1849 ala plaça del sol 7

Sociedad progresiva femenina. Fundada a l'any 1898 amb seu al carrer Sèneca 2 per Angeles Lopez de Ayla, i que va funcionar fins 1920. La majoria dels socis ho eren també de la lògia maçònica “La Constancia”. Al cap d'un parell d'any es va traslladar al carrer Torrijos 7 van posar en marxa un col·legi laic anomenat Gutemberg.

Solà, Ana, de la junta de senyores de beneficència a 1880

Solà, Bruno, farmacèutic, a 1849, al carrer gran 161, regidor ajuntament 1862

Solà, Juan, metge, a 1894, Verdi 45

Solà Manuel, a 1849 tenia un colmado al carrer plaça del Sol 11

Solà Portilla Josefa, asociacion damas beneficencia municipal 1884

Solanes Demetrio, tenia una farmàcia al carrer Gran 154 a l'any 1849

Solé Alsina Antonio, a 1906 fàbrica de xocolata a carrer Or 5

Soler Jose, fabrica de teixits segons la guia de 1842 al carrer gran

Soler Jose, tenia una taverna a 1849 al carrer Torrijos 9

Soler Josep Veure https://historiadegracia.com/bullanga1856.html acusat de la mort d'un militar va ser afusellat a 1856.

Soler Ramon, a 1849 tenia una “cacharreria” al carrer Gran 186

Soler Reverter Joan mestre a l'escola municipal elemental nens carrer F. Giner 24, any 1894

Sopena Jose, tenia una taverna a 1849 al carrer Torrent de l'olla 45

Sort Clotilde, asociacion damas beneficencia municipal 1884

Soujol Manitte, Aleix nascut a Bèlgica, va viatjar a Cuba, Estats Units per acabar a Barcelona. Amb el seu germà Carles tenien una industria metal·lúrgica de canonades de ferro per conduccions de gas i aigua amb molt d'èxit a tota Espanya. Ell a 1868 va obtindre la concessió del transport de persones entre Barcelona i Gràcia. I va ser el primer en crear una empresa de tramvies arrossegats per cavalls. A l'any 1872 comença la primera línia de la Boqueria a la Plaça Lesseps. Els dos germans van morir a 1891. Va comprar uns terrenys a la finca de casa Bori, Bofarull, Sert. Al final del carrer Gran les insta.lacions tenien dos nivells. A sota a nivell de la riera hi havia les quadres i els cavalls, i a sobre al nivell dels xipresos dels Josepets les oficines i la parada dels tramvies.

Steva Planas Felipe, director escola arts i oficis, 1894, carrer Gran 177

Steinhausen, a 1894 carrer Còrsega 273, fundició tipogràfica

Suaque Miquel, tenia una taverna a 1849 al carrer Planeta 1

Subirats Francesc, tenia una frmacia a la plaça d'Orient 4 a l,any 1849

Sué Joan Veure https://historiadegracia.com/bullanga1856.html acusat de la mort d'un militar va ser afusellat a 1856.

Suñé Antonio, serraller apareix a la guia de 1842, plaça de la Constitució

Susany Domingo, a 1849 tenia un colmado al carrer Gran 33

Taché Pablo, feia de llauner a 1849 al carrerLlibertat 38

Taises Ramon, a 1849 tenia una fusteria al carrer Gran 103

Tamarit Francisco, farmacèutic a 1894, carrer pla Constitució 6

Tarafa Nualart Matias a 189898tenia un colegial carrer Maspons 1 cantonada Plaça del Sol.

Tarrés Padros Josep, acusat en el procés de Montjuïc

Tarrida de Marmol Fernando 1861-1915. formació acadèmica de enginyer. Va ser representant dels anarquistes a molt congressos internacionals. Empresonat 1893 a Montjuïc i exiliat. https://historiadegracia.com/montjuic.html encara que pròpiament no era gracienc si que durant uns anys 1891-1894 va ser professor de francès a l'Escola d'arts i oficis de Gràcia. I membre de la societat lliurepensadors La Luz

Tarreny Pedro, a 1849 fabrica de hules al carrer la Granada

Tarruella Seguismundo, a 1849 tenia una fusteria al carrer Llibertat 17

Tacies Miguel, a 1849 tenia un colmado al carrer Gran 88

Tena Eloisa, a 1894 carrer major 16 llevadora

Terenci Josep, a 1849 es dedicava a llogar carruatges al carrer Gran

Tersol, Ramon regidor a l'Ajuntament de 1852, tenia un forn a 1849 al carrer Sant Francesc 12

Toldrà Juan, a 1849 tenia un colmado al carrer Sant Pere 40

Tomas Casadevall Teresa, a 1894 carrer Bonavista 31 Llevadora 1884, titol 1881

Tomàs Estruch Francisco, professor estètica, escola arts i oficis, 1894, carrer Gran 177

Tomàs Joaquim, a 1849 tenia un colmado al carrer Travessera 6

Tomes Francisco, a 1849 industria de cotó al carrer gran 78

Torras, Joan va ser un capellà molt interessat en l'educació. 18,7,1877 not farres, compra solar de 1,152 m2 a ambrosi oliveras.torre mediana. C/ angel 59. L'any 1890 va comprar un solar a ambrosi oliveras ( can Oliveras) i va proposar crear -hi una escola a Joana Gratias ( Carmelites del P. Palau ) que tenien una escola al c/ Ticià. 1862 estava a la Junta d'ensenyament i era rector a la parròquia de s. Francesc de Paula, 1868, rector a Sta Maria del Mar. 1890 degà dels rectors de la diòcesis de Barcelona. 1893 greument malalt i va morir a 1895.

Torras Guardiola, Joan 1827- 1910, nascut a Sabadell. Arquitecte, Havia estudiat arquitectura a Madrid a 1854 doncs a Barcelona no hi va haver facultat fins 1875 de la que ell va ser professor. Van tenir com alumnes a Gaudi, Domenech i Estapá i Elies Rogent. Obres seves son la bastida del monument a colon a Barcelona, a 1892 projecte mercat abaceria de Gràcia i els pont metalic de Girona sobre el riu Onyar. També va ser acadèmic de Sant Jordi. El 1892, amb 64 anys, fundà els tallers Torras, Ferreria i Construccions, una empresa dedicada a grans construccions metàl.liques. Quan ja tenia 70 anys va convidar a visitar la fàbrica al altres industrials. Eren uns tallers a san marti de provençals, un vertadera planta siderúrgica per tracta el ferro. La seva relació amb Gràcia ve de que va comprar 10,000 m2 a Onofre Romans. Uns terrenys per sobre la Travessera, on ara hi ha la caserna de la Guardia Civil. A 1876 una part d'aquests terrenys els va vendre a l'Ajuntament de Gràcia per a fer l'escorxador municipal.

Torre de flor Marti, a 1885 tenia una safaretjos públics al carrer gran 223

Torrell Jose, a 1849 tenia una barberia al carrer Travessera 27

Torrells Isidro, a 1849 es dedicava a llogar carruatges i caleses al carrer Gran 43

Torrente Flores Juan Manuel 1829-1916 casat amb Merce Frigola Poch urbanitza finca 1861

Torrents Baltasar, fabricant de teixits segons la guia de 1842 al carrer trilla 88

Torrents Ramallo, Manuel a febrer de 1851 va adquirir la finca que coneixem com font del carbó que formava part de Can Montaner de Dalt ( Notari Fontrodona 5,2,1851) industrial i polític. A 1858 es presenta a eleccions pel partit progressista. A 1861 president del circulo artistico industrial. 1862 formava part de junta de fomento del credito. Veure font del carbo

Torres Jaime, a 1849 industria de lli i canem al carrer Riego 3

Torres Juan, a 1896 tenia una rellotgeria al carrer Gran 160

Torres Ferran Josep mestre obres actua 1896. Els fills arquitectes Jaume Torres Grau 1879-1845 fundador Foment obres y construccions, I Ramon Torres Grau. Casa plaça Lesseps

Torres Francisca mestra escola veure escoles

Tort Pedro, tenia un cafe a 1849 al carrer gran 15

Tortella Joan tenia telers a má al carrer gran 144

Tous y Cia, a 1894 carrer Ramis 14, tintes y aprestos

Tressens Joan tenia una fonda al carrer major 44 segons l'anuari de 1908

Trilla Agueda, veure badia puigrodon agueda

Trilla Blanch Anton, Can Trilla, a 1792 ja surt als diaris el Sr. Trilla, Abogado de los pobres. Al 28,3,1810 el mariscal frances Anguerau, l'anomena Alcalde de Barcelona. A l'any 1803 va comprar la finca al notari Vicens Simón. A 1848 hi ha instalada una nau de blanqueig a can Trilla. Al 1,9,1855 les Germanes de la purisima Concepcion obre una escola a Can Trilla. Al 28,12,1870 obre una nova escola Mossen Ildefonso gatell a 1878 la procesó de la cofradia de labradores de sant isidro va fins la capella de Can trilla. A 1907 hi va estar instalada l'escola d'Arts i Oficis malgrat el mal estat de la finca. A 1913-1915 hi va estar el colegio Iberico

Trilla Marcial, rector de gracia a 1848 , president de la junta benèfica de gracia

Trillas Vicenç acusat en el procés de Montjuïc

Trilles Gomez Caralimpio acusat en el procés de Montjuïc

Trotelia Juan, a 1844 tenia telers a mà al carrer Gran 144

Trullas Pablo tenia una taverna a 1849 al carrer Gran 170

Turull Comadran Pere. Can turull 1852-1924 negociant de llanes amb ramaders castellans i industrial a Sabadell. Va estar casat successivament amb dos germanes Ventosa Rodon ( Antonia i Montserrat) Va ser diputat 1862 i diputat terrassa 1879. El seu pare havia sigut alcalde de Sabadell 1847 i 1854. A 1894 va comprar uns terrenys de Vallcarca a Emili Batlle Espinach, que els havia adquirit a 1881a les germanes Mercè i Carme Bonafont Capella. A 1916 va cedir part dels terrenys ajuntament,A 1906 va urbanitzar-se la finca.

Tuset Jose, forner que era alcalde de barri a 1821, La vidua tenia un forn a 1849 al carrer Gran 129

Urgell Felipe, fabrica de teixits segons la guia de 1842 al carrer sant benet 5

Urpi Jaume Veure https://historiadegracia.com/bullanga1856.html acusat de la mort d'un militar va ser afusellat a 1856.

Useleti Federico va urbanitzar la finca a 1887

Valentí Esteve , acusat en el procés de Montjuïc

Valiente Remedios, mestre escola municipal elemental nens any 1894 carrer Sant Joan 35

Vall Llavallol Pablo, metge cirurgià instal·lat a Gràcia a 1846

Vall Rovira Jose , metge a 1845 a l'antiga Fonda del Sol munta un pensionado tratamiento antireumatico.

Vallés Jaume Veure https://historiadegracia.com/bullanga1856.html acusat de la mort d'un militar va ser afusellat a 1856. Tenia a 1849 un negoci de roba vella al carrer gran 181

Vallhonrat Mora Joan, mestre escola publica

Vallmitjana Julio, a 1906 tenia una fundició al carrer Sant Antoni 4

Vargas Pere 1893. Veure el procés de Montjuïc https://historiadegracia.com/montjuic.html

Ventura Agustin, a 1849 es dedicava a llogar carruatges i caleses a la plaça Orient 8

Valls Ramon, a 1849 tenia un colmado al carrer Gran 198

Vendrell Francisco, a 1849 tenia blanqueig de teixits al Torrent de l'olla 55

Ventura Baudilio, a 1849 tenia carros i galeres per transports al carrer estrella 25

Ventura Pedro, a 1849 tenia negoci de tractant de caballs i animals al carrer Gran 82

Verdaguer Santaló Jacint 1845-1902, 1892 va comprar la finca dels penitents i va estar a penitents abril a agost de 1896. La mataronina Ana Masdexeixart Comas 1861-1952 ( terciària franciscana) vda Tomás Balari Coll havia prestat 12.500 ptes per la compra .dia 7,12,1892. 1893 nou préstec de 15000 ptes. A la mort de Verdaguer encara es devien 14,000 ptes. notari Pius Mas, 9,10,1894. epistolari de Jacint Verdaguer ed barcino 1959

Verges Esteban, mestra a 1849 substitueix a Josep Canosa

Vicens Montaner, Manuel, casat amb Dolors Giralt Grifol, va morir a 1895 tenia una finca que havia comprat unificant diverses parceles al carrer Carolines cantonada amb Riera de Cassoles. Va ser-se edificar una casa d'estiueig que va ser la primera obra de Gaudi coneguda per Casa Vicens.

Vidal Francesc, tenia una taverna a 1849 al carrer Gran 180

Vidal Jose, tenia un forn a 1849 al carrer Gran 53

Vidal Teresa, tenia un forn de pa al carrer Gran a 1849

Vidiella March Miquel, sabater sindicalista destacat a 1871va convocar un congrés de sabaters

Vila Andreu mestre escola veure escoles a 1886 comença una escola a Can Trill amb el nom de Leon XIII, al seu representant es Josep Morell Pbro.

Vila Antonio, a 1849 tenia un colmado al carrer Llibertat 7

Vila Josep, tenia una farmàcia a 1849 al carrer Gran 65

Vila Palmes Antonio, professor dibuix figures, escola arts i oficis, 1894, carrer Gran 177 can Trilla, a 1907 va ser el director.

Vila Pallos Manuel urbanitza finca a 1851

Vilaregut Joan, 1839 comandant batalló milícia nacional

Vilaregut Pau urbanitza finca a 1860

Vilaregut Pelegrin, a 1849 industria de cotó al Torrent de l 'olla

Vilaró Vicente, a 1849 tenia un colmado al carrer Llibertat 41

Vilarrubias Baliu Francesc el procés de Montjuïc. https://historiadegracia.com/montjuic.html

Vilaseca Jaime, a 1849 tenia un colmado al carrer Jesus 30, tenia un hostal al carrer Gran 14

Villata Joan, a 1849 tenia un taller construcció de carros al carrer Gran 60

Vinyals Agusti, fabricant de teixits segons la guia de 1842 al carrer Bonavista 3

Vinyals Antonia, de la junta de senyores de beneficència a 1880

Vinayls Francisco, a 1896 tenia un estanc al carrer Gran 120

Vazquez Garcia, Juan, l'any 1879 va fundar el colegio mercantil graciense, a 1893 traslladat al carrer major a l'edifici la fontana.

Ventalló Llobateras, Ignasi 1814-1885. casat amb Caterina Nogues Tapis 1831-1883 va urbanitzar la finca als costat est del torrent Mariner i sobre la Travessera, que antigament no era de Gracia, i que Felip Bertran Amat li havia establert uns terrenys el dia 19,8,1862 not Ferran Moragas. urbanitza finca

Verdaguer Maria tenia una taverna a 1849 al carrer Argentona 34

Vicent Aguilera Jaume urbanitza finca a 1862

Vidal Josep forner a 1848 junta de beneficència regidor a l'ajuntament de 1850 nomenat pel governador.

Vila Antonio, farmacèutic a la plaça orient a 1849

Vila Pallos Manuel fill de ignasi pallos notari mort a 1823. va urbanitzar una finca de 5,000 m2 obrint el carrer La Granja.

Viladesau Genoveva, mestra acadèmia de confecció a 1894 Carrer Gran 177

Vilaregut Pelegrin, a 1849 representant de Gracia a l'ajuntament de Barcelona

Vilaseca, acreditat fondista que a 1852 servia dinars amb vaixella de porcelana de Sebres

Vilumara Francisco, tenia una fàbrica a 1894 carrer travessera , de teixits de seda però era a costat de la plaça Francesc Macià, que avui ja no es Gràcia.

Vives Miquel montepio rajolers 1856 veure https://historiadegracia.com/rajolers.html

Vivet Josep, regidor a l'ajuntament de 1850 nomenat pel governador.

Willié Samuel nascut a Anglaterra va venir a Gracia a fer de mestre a una escola dels evangèlics, però sembla que l'ensenyament no era per ell i aviat va començar a fer de representant del carbons anglesos. Un carbó que arribava sobretot de Cardiff i Newcastel, però ell no acabava de aconseguir els seus propòsits. I el 24 de febrer de 1893 va matar a josep maria bofill martorell un dels industrials que li comprava carbó. Un cop detingut Willie, es va veure que tenia un desequilibri mental, i es van descobrir negocis fraudulents, comissions i amenaces. Al final se'l va absoldre de l'assassinat però va ser reclòs en un manicomi

Xatart Gonzalez Francisco miner hidràulici mestre de cases, va comprar finques al marques de Sentmenat 9,3,1834 not maymó, i va comprar finques a Castellet 21,2,1835. 1847 xatart ven a miquel safont/ mauel cruz rodriguez 3 mujades sota carrer Bonavista. Not juan llopart urbanitza finca veure finques

Xatart Manuela, a 1849 tenia un forn de pa al carrer Gran 14

Xatart Serrat Francesc, arrendatari del Teatre Principal 1873-1876 ( notari Farres 24,3,1873)

Xatesó Pau, tenia una taverna a 1849 al carrer Gran 14

Xaverri, Peitx y cia tenia una fabrica de corses a 1877

Xurriac Fabra Josep, notari, va comprar finca ( 9 solars )a can falcó, not andreu 1843. a 1846 va comprar 2,5 solars més contigus al nord de la finca. Riera/s.antoni.

Zacarini Romà Lluís de Mayaguez. Va tenir llogada la casa a 1858 a Francisco Barnola ( cerca fuente xirot). Després propietat de la familia Masferer i després petra sant josp montanya.juan zacarini lleials a la reina 1845 subtinent milícia nacional